Té la Setmana Santa alacantina no solament la qualitat de bellesa, sinó un accent personal. La rica conjunció de cant de saetes, de la presència demanoles (dones abillades amb pinta i mantellina), de bandes de música on la corneta i el tambor adquireixen el pes solemne de la gravetat, d'elegants i sobris estendards, que custodien i donen preeminència a uns guarnits passos impressionantment "ballats" pels portants, que s'acompanyen de confraries vestides dels sobris colors del dolor.
Les distintes manifestacions i actes amb què es prepara l'arribada de la Setmana Santa - com ara viacrucis, concerts, exposicions o assajos amb els trons- donen pas a la solemne celebració del Pregó que té lloc al Teatre Principal de la ciutat. Així comença l'enfaenada Setmana Santa alacantina, en la qual vint-i-cinc processons i més de trenta conjunts escultòrics guarnits amb flors, s'entrellacen i poblen els barris, places i avingudes. Entre tota aquesta riquesa ornamental destaquen, per damunt de tots, els actes de Dimecres i Dijous sant.
En el primer d'aquests dies té lloc la Processó de la Santa Creu, que, des del barri amb el mateix nom situat a la vessant del Benacantil, fa fluir en baixada els passos del Crist gitano i el Davallament a través dels estrets i enrevessats carrers del Barri Antic fins al centre urbà. En aquest descens és impressionant l'esforç i l'habilitat dels portants, que després han d'ascendir, amb no menor afany, per a tornar les imatges a l'ermita del barri de Santa Creu.
La nit de Dijous Sant, preludi de la Crucifixió, té com a protagonista la imponent Processó del Silenci, que mostra com a figures centrals dues dramàtiques imatges d'incalculable valor artístic: el Crist de la Bona Mort, obra de Nicolás de Bussi (s.XVII) i la Mare de Déu de les Angoixes, obra de Francisco Salzillo (s. XVIII). Aquestes imatges són acompanyades de la incerta llum dels ciris, la vibrant solemnitat de trompetes i timbals, el dolorós trencament del silenci amb la saeta que comença i la intensa aroma de l'encens, de les flors o de la cera cremada.
Així mateix, s'han de ressaltar les processons de Dimarts Sant, o el matí de Divendres Sant on ixen en desfilada una successió de figures de la Passió per l'Esplanada, entre les quals destaca la de la Verònica, coberta amb un preciós mantell profusament decorat amb brodats en or. Aquesta és una processó molt arrelada en el sentiment alacantí de La Passió. També és l'Esplanada, amb el seu atrezzo de llum mediterrània i palmeres vincladisses, l'escenari de la processó de la Mare de Déu de l'Alegria que desfila Diumenge de Resurrecció al costat de la imatge de Crist Ressuscitat després de l'Encontre a la plaça d'Ajuntament.
Malgrat tota aquesta solemnitat, venir en Setmana Santa a Alacant permet que el visitant puga alternar estones de recolliment amb altres de diversió i de contemplació de l'art, i gaudir de totes les possibilitats que ofereix la ciutat, sempre amb un ambient càlid i acollidor.
