Com a preludi a les rígides normes de la Setmana Santa, amb la Quaresma pel mig, el Carnestoltes és la llicència per a trencar l'ordre social en una festa caracteritzada per l'excés, però sense arribar al caos. La ciutat sencera es disfressa amb la complicitat de tots, i cadascú es converteix en allò que sempre va voler ser i mai no es va atrevir a manifestar. En aquesta mascarada, que va ressorgir per generació espontània, participen fins i tot els llocs i espais més representatius de la ciutat, ja que cada any alguns d'ells són elegits per a assistir a la festa com a escenaris. Al costat d'aquesta manifestació, grups de gent es disfressen amb un motiu elegit, a fi de participar en una festa on l'alegria, per damunt de l'originalitat, és el motiu comú per a tots els participants. Així, any rere any, la nombrosa família del carnestoltes ha anat multiplicant-se espontàniament fins a convertir els apressats dies de fred hivern en una cita ineludible de desenfrenament, rialla i esperpent, transformació i color.
Comença l'intens festival amb el ritual de la representació dels Actes d'En Carnal i Na Quaresma, i convergeix en el ja tradicional Dissabte Rambler que transforma una de les principals artèries de la ciutat i voltants en punt de reunió obligatori de la disfressa, la crítica i la broma i en un lloc de transmutació en personatges arquetípics del moment o en altres provinents dels més personals somnis, donant compte de la nostra dispar realitat i naturalesa. L'afluència de gent és tal que quasi resulta impossible entrar o eixir del Barri o de Rambla.
Ací la música adquireix el protagonisme de ser no solament el so que ens acompanya, sinó que forma part essencial de la dansa d'il·lusions i antifaços. I així, amb la breu intensitat d'allò autèntic, la màscara i el maquillatge, el color i la deformitat, s'enterren fins a l'any següent en els transcendentals "Vetla i enterrament de la Sardina", convenientment acompanyada en la seua cremació pel plor de figurades planyívoles. En aquest acte final, tot el món es vesteix de negre, plora i porta ciris en senyal de dol per la pena de dir adéu a uns dies sense el constrenyiment dels prejudicis i les normes. Per a calmar aquesta pena, es reparteixen rosquilles entre els assistents a l'emocionada Vetla. També els xiquets tenen el seu Carnestoltes i per a ells se reserva el "Diumenge de Pinyata", una jornada de jocs amb grups d'animació, on la figura central són les pinyates, bosses amb regals que han de ser obtingudes mitjançant divertides proves.
