La festa de Moros i Cristians s'ha convertit en una de les més representatives de la vida social alacantina, i constitueix, en conjunt, una atractiva barreja de religiositat, estricta etiqueta i controlat festival de carrer. Aquest és el cas de Sant Blai, El Palamó, l'Altozano i José Antonio, on els carrers són ocupats per veïns i amics disposats a passar uns dies d'alegria compartida entre música, desfilades i pólvora.
Participar en la festa - és a dir, poder pagar-se la participació en la filà - suposa un gran esforç per a moltes famílies. Però encara ho és més si el cap de família accepta la capitania. No obstant això, aquesta dedicació de temps i diners durant un any val la pena pel fantàstic ambient que s'aconsegueix amb una acurada preparació.
L'amistat és un component essencial de la festa de Moros i Cristians. Sense aquest esperit de companyonia la festa no existiria. Als quarters ikàbiles es comparteix quasi tot, i és al voltant del menjar i la beguda que se succeeixen les trobades. Si té la sort que algú l'introduesca en un quarter o en una kàbila el tractaran com si el coneguessen de tota la vida. Però, per a evitar-se alguns disgustets, és convenient saber algunes regles, que si s'infringeixen, notarà que no fa gens de gràcia: el vestit no és una disfressa - la festa no té res a veure amb els carnestoltes - i la festa, tot i el seu caràcter divertit, és una cosa molt seriosa, amb les seues regles i protocol. En general, segueix la següent pauta argumental: l'Avís de festa és una desfilada on els bàndols - cristià i moro - amb les seues filaes o comparses porten el vestit de gala a manera de publicitat directa per a atraure el públic. Amb la "Nit de l'olla", en la qual es realitza el pregó, comença la festa en kàbiles i quarters; a partir d'aqueix moment cap fester no tornarà a sa casa a menys que hi haja una causa major. Cada matí amb la Diana els festers desperten els veïns amb una desfilada informal on no falta la música i les "despertaes" a ritme d'arcabusseria. A més d'aquests actes esmentats, de caràcter quasi privat, les aparicions més vistoses es reserven per a alegria del públic; són les Entrades, on la figura central del capità encapçala les desfilades de cada bàndol acompanyat la major part de les vegades per caporals i bandereres, i les Ambaixades que representen la lluita dialèctica per la presa de la plaça a la qual segueix una batalla d'arcabusseria o Alardo. El final de festa el posa la Retreta, un tancament humorístic, quasi carnavalesc, on els festers, després de les exigències del protocol, tenen llicència per a divertir-se.
