Informació de l'hemeroteca de notícies municipals per tindre una antiguitat superior a 2 anys
Foto de Francisco Sánchez, dels fons de l'Arxiu Municipal
El 28 d'abril de 1935 l'Hércules C.F. s'imposava per 1 a 0 al Celta, en un estadi Bardín ple de gom a gom. El gol el va marcar Blázquez en el minut 29 del primer temps. Les cròniques de l'època assenyalaven que va ser un un mal partit, propi de la final d'un campionat. Culminava així la fase d'ascens disputada entre els campions i subcampions dels tres grups de Segona Divisió.
L'alineació herculana estava composta per: Pérez, Maciá, Orriols, Salvador, Moro, Múgica, Irles, Tatono, Blázquez, Deniz i Roldán. L'equip alacantí tenia Suárez com a entrenador i Larrinaga com a president. El partit va estar arbitrat per Pedro Escartín, qui va afirmar: “Ha sido el partido que he encontrado más difícil de los arbitrados hasta ahora”, prova de la lluita mantinguda pels dos equips.
Vicente Pastor Alfonsea El Gepa, fundador de l'Hércules, va comentar, en finalitzar el partit: “Muy contento. Esperaba que el regalo para mi santo fuera el título de campeones de la Segunda Liga, conseguido. Mi enhorabuena a la Directiva y ¡viva el Hércules!”
L'escriptor José Ferrándiz Torremocha, des de les pàgines d'El Luchador, animava l'equip: “Mantenerse ahí (Primera División), donde estáis ahora, muchachos, es lo más difícil”.
També la premsa destacava que en la secretaria del club s'havien rebut telegrames de felicitació per part de l'Osasuna, Athletic de Bilbao, Betis, Elx, Las Palmas i Ceuta.
El capità Maciá resumia el sentir de la plantilla: “Tengo la alegría mayor de mi vida. Estoy muy contento del equipo y de mí mismo. Lo conseguido es lo que merece el Hércules y Alicante”.
Per a ampliar la informació, es pot consultar a l'Arxiu Municipal la premsa d'aquests anys i el llibre de Vicente Ramos El Hércules C. F. y el fútbol en Alicante, Ediciones Biblioteca Alicantina, 1975.
