“El Benacantil domina el nucli històric, el port i el mar. Les poderoses fortificacions havien conferit a esta zona militar un estat d’abandó. Hi romania la imponent massa de la muntanya, naturalesa tectònica, icona de la ciutat. La realització del parc suposa una recuperació d’esta fita geogràfica...
...El pendent, els despreniments, l’orientació sud-oest i el difícil accés havien degradat a poc a poc el lloc: imaginar ací un jardí pareixia un desafiament quasi absurd. La integració d’este espai natural en els usos de la ciutat permet recuperar els vincles entre els barris degradats i l’animació del centre urbà i del port, revitalitzar les parts altes del nucli històric, rememorar la unió natural amb el castell, enfront del mar. Esta reconquesta del lloc proposat oferia també la possibilitat de generar agradables retrobaments amb un territori conegut, espectacular i magnífic”” (Marc Bigarnet i Frédéric Bonnet Arquitectes del Parc de l’Ereta)
