El parc Lo Morant se situa a la zona nord de la ciutat d'Alacant sobre els terrenys d'una antiga finca de la qual va prendre el nom, precedit per l'article 'lo' característic en la toponímia rural valenciana i que dóna a entendre la procedència d'una antiga estructura de possessió.
Per a la construcció i posada en funcionament d'aquest parc, es van emprar recursos propis de l'Ajuntament d'Alacant i es va tenir en compte la participació del veïnat. Després del treball desenvolupat per les Brigades Municipals, Lo Morant es va inaugurar el 10 de maig de 1987; és un dels parcs més extensos de la ciutat i disposa d'una superfície plana de dotze hectàrees que va suposar un pulmó verd i d'unió per als barris adjacents.
El parc comprèn diferents espais connectats pels seus camins interiors. Així doncs, el passeig pavimentat que el circumval·la, fa possible recórrer més d'un quilòmetre amb la frescor dels xops (Populus alba), donant pas a una zona paisatgista representativa entre camins flanquejats per ciprers (Cupressus sempervirens), grups d'araucàries (Araucaria excelsa), palmeres datileres (Phoenix dactylifera) i les de ventall mexicanes (Washingtonia robusta). S'hi distingeix una zona de bosc amb mobiliari de pícnic en la qual predomina el pi carrasco (Pinus halepensis), al qual s'uneix la tipuana (Tipuana tipu), proporcionant un apantallament del soroll urbà i ombra durant tot l'any. A la part nord-oest del parc, hi ha un escalonat rocall amb plantes aromàtiques i crasses, amb la singularitat d'unes agavàcies com el drago (Dracaena draco). A prop hi ha el jardí d'especialització, on destaca un grup d'arbustos espinosos i florits, representants principals de la família de les rosàcies, en el marc semicircular de l'estany.
En conjunt, el parc Lo Morant es complementa amb una sèrie d'espais lúdics, culturals i esportius, alhora que ofereix una mostra de la flora de jardí, propiciant el coneixement 'in situ' d'alguns tipus de plantes que s'empren en la jardineria mediterrània.
