L'Ajuntament prepara un homenatge a les víctimes de la “Gran batuda” contra els gitanos

Informació de l'hemeroteca de notícies municipals per tindre una antiguitat superior a 2 anys

El regidor de Cultura, Daniel Simón, el de Presidència, Natxo Bellido, i Nicolás Jiménez, de FAGA, avancen el calendari d'actes que inclou una moció en el Ple i una placa

Imagen relacionada

.. La "Presó general de gitanos" va començar la nit del 30 de juliol de 1749. Uns 260 xiquets i adults varen ser tancats al Castell de Santa Bàrbara, on ara es col.locarà una placa que els recordarà de forma permanent.

 

Alacant. Dimecres 27 de juliol de 2016.

L'Ajuntament d'Alacant prepara un homenatge a les víctimes de "La Gran batuda" o "Presó general de gitanos" desplegada el segle XVIII a Espanya, segons han declarat hui els regidors de Cultura, Daniel Simón i de Presidència, Natxo Bellido. 

Els dos regidors han comparegut en roda de premsa, al costat de Nicolàs Jiménez, de la Federació Autonòmica d'Associacions Gitanes de la Comunitat Valenciana (FAGA), per anunciar que la Corporació -tant el govern local com l'oposició- va a presentar una moció sobre aquest assumpte en el Ple de demà dijous. Divendres 29, a les 11:30 h, es descobrirà una placa al Castell de Santa Bàrbara en record de les víctimes d'aquesta operació i en homenatge al poble gitano. Per la vesprada, el doctor en Història Manuel Martínez, autor del llibre "Los gitanos y las gitanas de España a mediados del siglo XVIII. El fracaso de un proyecto de "exterminio" (1748-1765)" donarà una conferència sobre la matèria en l'auditori del museu MACA a les 18:30 h. 

Els dos portaveus municipals han incidit en què "La Gran batuda" contra els gitanos és una pàgina poc coneguda de la Història. Protagonitzada pel Marqués de la Ensenada, sota l'empara del rei Ferran VI, les detencions dels gitanos començaren la nit del 30 de juliol de 1749 a tot el país. Varen ser empresonades entre 9.000 i 12.000 persones. El Castell de Santa Bàrbara va ser utilitzat com a centre de reclusió temporal de 261 d'ells -homes i xiquets majors de 7 anys-, des d'on se'ls va traslladar a l'arsenal de Cartagena per a la realització de treballs en la construcció de vaixells, segons la informació difosa en la roda de premsa.

Daniel Simón ha explicat que la "Gran batuda" és un episodi tràgic de la nostra història, que els homes varen ser tancats en el castell de Santa Bàrbara i les dones en el castell de Dénia i que el succés ha d'incloure's en el procés de recuperació de la Memòria Històrica, a l'igual que els esdeveniments de la IIª República o els moviments liberals del segle XIX.

Simón ha afegit que cal conéixer la història per a no repetir les errades i que es col.locarà de forma permanent una placa al Castell de Santa Bàrbara que recorde aquest fet històric. El regidor ha explicat que seguint la línia començada per a que el castell i el conjunt defensiu d'Alacant siguen reconeguts com a Patrimoni de la Humanitat s'han retirat del recinte històric el mercadet que venia productes Made in China i les escultures que representaven un soldat moro i altre cristià, que no reflecteixen l'esdevenir històric del castell. 

Nicolàs Jiménez ha destacat que en relació a la "Gran batuda" "cal reparar una injustícia" i que tant "la Monarquia, com l'Església i les Corts, encara no han demanat perdó" a les víctimes, totes elles integrants del poble gitano. 

La "Gran batuda" va suposar l'empresonament d'entre 9.000 i 12.000 persones de totes les edats. Anys després, quasi 4.000 continuaven a preso, quan Carles III els va concedir l'indult en 1763.

A la imatge, un moment de la roda de premsa, amb Daniel Simón, Natxo Bellido i Nicolás Jiménez.