Es troba situat sobre la muntanya Benacantil, de 166 m. d'altitud que llinda amb el mar, la qual cosa li conferia un enorme valor estratègic ja que des de la mateixa s'albira tota la badia d'Alacant i els seus voltants terrestres.
Anomenada aquesta roca Banu-*Qatil pel geògraf musulmà Al-Idrisi (s.XII), hi ha historiadors que daten l'origen del topònim en les paraules "bena", transcripció a l'àrab de "pinna", penya en llatí, i de "laqanti", adjectiu que prové de "Laqant", Alacant per als àrabs.
En els seus vessants s'han trobat restes arqueològiques de l'Edat del Bronze, ibèrics i de l'època romana, si ben l'origen de l'actual fortalesa cal cercar-ho a la fi del segle IX quan la dominació musulmana.
Adquireix aquest castell el nom de Santa Bàrbara perquè el dia de la seua festivitat, 4 de Desembre de 1248, el va prendre als àrabs l'infant Alfonso de Castella, futur rei Alfons X el Savi. En 1296 es possessiona de tot el recinte i per a la corona d'Aragó Jaume II, que ordena la seua remodelació. Quasi un segle després Pere IV el Cerimoniós mana siga rectificat el recinte i el rei Carles I ordenarà la seua fortificació a començaments del segle XVI.
Fins al regnat de Felipe II no es produeix la gran reforma del castell, amb la construcció de les dependències que en la seua majoria avui contemplem. Van durar les obres de 1562 a 1580, segons projectes de Joan Baptista Antonelli i Jorge Palearo "El Fratín". Els bombardejos que va patir Alacant en 1691 per l'esquadra francesa i les accions bèl·liques dutes a terme contra el castell durant el període 1706-1709, quan la guerra de Successió, en què va estar en poder dels anglesos, van afectar greument tot el recinte que va patir l'última acció militar en 1873 quan la fragata cuirassada "Numància", en mans de rebels cantonalistes de Cartagena, va llançar els seus projectils sobre la població i el seu castell, que seria desartillat vint anys després.
Fins a 1963, en què va ser obert al públic, va estar en una situació d'abandó. Va ser en aqueix any quan es van inaugurar els dos ascensors que fan un recorregut per dins de la muntanya de 142,70 metres i als quals s'accedeix per un túnel de 204,83 m. de longitud que naix en l'avinguda de Jovellanos, davant de la platja del Postiguet. Es divideix aquest castell en tres recintes ben diferenciats.
El primer d'ells és el més alt, se li coneix per "La torreta", en trobar-se en ell la vella Torre de l'Homenatge, i té els vestigis més antics de tota la fortalesa, uns basaments dels segles XI al XIII. En aquest recinte contemplem, entre altres, l'anomenat Baluard dels Anglesos, així com altres dependències: Parc d'Enginyers, Sala Noble, que va ser hospital, Casa del Governador, etc. L'esplanada més elevada és coneguda per "Matxo del Castell" i allí va estar l'antiga alcassaba.
El recinte intermedi correspon a les dependències més importants concloses en 1580: Saló Felipe II, antic Cos de la Tropa enfront de l'ampli Pati d'Armes a les esquenes de les quals es troben les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara, Cos de Guàrdia, Baluard de la Reina...
Del segle XVIII data el recinte inferior on trobem el Revellí del Bon Repòs, que fa actualment les funcions d'aparcament i en el qual se situa el monument a l'il·lustre militar alacantí Félix Berenguer de Marquina que va ser capità general de Filipines i virrei de Nou Mèxic. El gran escut de marbre blanc (s. XVIII) que hi ha sobre la porta d'accés al segon recinte es trobava en el Real Consolat del Mar, edifici destruït per una explosió.
Horari Castell
Hivern (1 d'octubre a 31 de març): de 10:00 a 20:00h. Tots els dies.
Abril, maig, juny i setembre de 10:00 a 22:00h. Tots els dies.
Juliol i agost de 10 a 22 hores. Dies d'actuacions i cicles Castillo obert fins a les 23,45 h
El Castell de Santa Bàrbara romandrà tancat al públic el dia 24 de juny per a la realització de treballs de seguretat amb motiu del tir de la tradicional Palmera de les Festes de Fogueres de Sant Joan 2017.
Accés
Per ascensor: Av. Joan Baptista Lafora s/n. 03002.
Per carretera. Gratuït. Carrer Vázquez de Mella, s/n. 03013.
Horari ascensors
General de 10:00 a 19:45 h.
Últim ascensor pujada: 19:20 h.
Últim ascensor baixada: 19:40 h.
PREUS ASCENSOR
General, 2,70 euros.
Gratuït per a pensionistes de jubilació que acrediten aquesta condició mitjançant document.
Contacte:
Telèfon d'administració 965.147.160
Horari de dilluns a divendres de 9 a 14 hores
Correu: castillo.santabarbara@alicante.es
Veure Horari Sales MUSA
Tipus Jaciment: Hàbitat a l'aire lliure - Fortificació – Altres.
Adscripció cultural: Medieval cristià – Modern – Contemporani .
Cronologia: Segles XIV, XV, XVI, XVII, XVIII, XIX, XX
Dades Bibliogràfiques i Documentals
- ALBEROLA, Armando: 1992. “Alacant”. Diccionario Histórico de la Comunidad Valenciana. Tomo I, pp. 26-28.
- BEVIÁ GARCÍA, M. (1995): “La torre de Sant Jordi y el sistema de accesos al Castillo Medieval de Alacant”. CASTELLS nº5. Alicante, pp. 48-56.
- BEVIÀ, M. y CAMARERO, E. (1988): “Arquitectura militar renacentista (siglo XVI)” Ayudas a la investigación 1984-1985, volumen II, Arte, Arqueología y etnología. Instituto de Estudios Juan Gil-Albert. Diputación Provincial de Alicante, pp 25-36.
- BEVIÀ, M. y CAMARERO, E. (1991): ”Propuesta para la reconstrucción morfológica de la alcazaba de Alicante: estructura anterior a las transformaciones renacentistas” .Fortificaciones y castillos de Alicante. pp. 213-234.
- BEVIÀ, M. y VARELA, S. (1992). : “Casa Maisonnave: Historia y formas”. Archivo Municipal de Alicante. pp. 29-38.
- BEVIÀ i GARCIA, Màrius y VARELA BOTELLA, Santiago( 1994): Alicante: Ciudad y Arquitectura. Fundación cultural CAM. Alicante.1994.
- JAÉN, G.; MARTÍNEZ, A.; OLIVA, J.; OLIVER, J.L.; SEMPERE, A. Y CALDUCH, J.: 1999. Guía de arquitectura de la provincia de Alicante.
- ROSSER LIMIÑANA, Pablo, (1989): “La ciudad Medieval. El puerto y el castillo”. Historia de Alicante. Información. Alicante, pp. 161-170.
- ROSSER LIMIÑANA, Pablo ( 1990): Origen y evolución de las murallas de Alicante. Alicante.
- ROSSER LIMIÑANA, Pablo: (1991): “Excavación arqueológica de urgencia en el Macho del castillo de Santa Bárbara Alicante)”. Fortificaciones y castillos de Alicante. pp. 183-212.
- ROSSER, P. (1993a): “El COPHIAM: Seis años de actividad arqueológica”. LQNT 1. Alicante, pp. 9- 75.
- ROSSER LIMIÑANA, P. (1993b): “La ciudad de Alicante y la arqueología del poblamiento en época medieval islámica”. Urbanismo Medieval del País Valenciano. Madrid, pp. 27- 62.
- ROSSER LIMIÑANA, P. (1994): “Memoria de las actuaciones realizadas en el ejercicio 1992-93 y principios de 1994”. LQNT 2. Patrimonio de la ciudad de Alicante, pp. 11-34. Alicante.
- V.V.A.A. (1992): Diccionario Histórico de la Comunidad Valenciana, tomo II. Información, Alicante.
