Informació de l'hemeroteca de notícies municipals per tindre una antiguitat superior a 2 anys
25 de maig a les 18 h en la Biblioteca del MACA.
El neorrealismo no és res, tan sols una idea, un punt de vista, una actitud moral". Aquesta definició de Cesare Zavattini explicava amb claredat que el neorrealisme fou més un mitjà per a documentar una realitat social -utilitzant principalment el cinema i la fotografia- que un corrent artístic.
El neorrealisme va tindre els seus orígens en el documentalisme nordamericà del període d'entreguerres, caracteritzat pel compromís de l'autor amb la realitat social dels més desfavorits, denunciant la misèria, l'atur i la situació de la dona i de la infantesa per a despertar la consciència social. Contaven històries sense actes grandiloqüents, tan sols pel gust pel quotidià i l'ús de la llum; per imatges que s'expliquen per elles mateixes. El que generalment conta és el poble i les seues individualitats, la societat.
A Itàlia va arrelar amb força després de la Segona Guerra Mundial i fins l'inici de la industrialització; a Espanya, després de la Guerra Civil, la realitat social era extremadament dura, però encara restava amagada sota la tutela que exercia el règim dictatorial sobre la producció fotogràfica. Entre els autors lligats a agrupacions fotogràfiques que s'atreviren a trencar amb l'estètica pictorialista es troben Masats, Maspons, Miserachs i Terré, de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya (AFC); Cualladó, Gómez Ontañón, Gordillo i Vielba, de la Real Sociedad Fotogràfica de Madrid; i el grup AFAL, fundat a Almeria per Carlos Pérez Suquier i José María Artero. En general, reflexaven retrats de famílies llauradores, escoles, celebracions religioses i escenes urbanes. Per a més informació poden consultar en www.photobookclubalicante.blogspot.com.es
Entrada lliure.
