Informació de l'hemeroteca de notícies municipals per tindre una antiguitat superior a 2 anys
El públic ha pogut posar-se en la pell d'els qui van viure el conflicte bèl·lic
La Regidoria de Memòria Històrica i Democràtica, dirigida per l'edil María José Espuch, i el col·lectiu 'La Poesia és notícia', coincidint amb l'efemèride de l'inici de la II República, han realitzat aquest dijous 14 d'abril un recital de poesia en el Refugi antiaeri de la Plaça de Sèneca, centrat en l'obra d'autors que van viure la Guerra Civil.
Aquesta iniciativa ha permès als assistents gaudir de la poesia de Neruda, Miguel Hernández, Gabriel Celaya, Vicente Alexandre i Machado, entre uns altres, en un context únic en el qual han pogut posar-se en la pell d'els qui van viure i van patir de primera mà el conflicte bèl·lic i d'els qui van defensar la llibertat.
La trobada s'ha desenvolupat en tres sessions --a les 18:00, 19:15 i 21:30 hores-- de 45 minuts de durada cadascuna d'elles. A l'inici de cada sessió, i per a integrar-se en el context sensorial del refugi, el públic ha escoltat el so de les sirenes antiaèries en aquest espai subterrani.
La regidora de Memòria Històrica i Democràtica, María José Espuch, ha participat en el primer recital per a donar la benvinguda als presents. L'edil ha destacat la importància del patrimoni històric de la Guerra Civil de la ciutat d'Alacant, que compta amb un centenar de refugis subterranis, i l'aposta de l'actual equip de Govern per la seua recuperació i la seua posada en valor.
A continuació, els poetes Olivia Martínez, José Luis Ferris i José Luis Rico han llegit les paraules de Neruda, Miguel Hernández, Gabriel Celaya, Vicente Alexandre, Machado, entre uns altres, amb una selecció de poemes escollits amb el propòsit de retre homenatge a totes i a tots els que van viure aquesta tragèdia, i van creure i van lluitar per la llibertat.
Cadascun de les tres trobades s'ha tancat amb la intervenció d'un guia que ha explicat les característiques i usos d'aquest refugi, així com altres anècdotes de les vivències històriques dels seus usuaris, en la seua majoria dones i xiquets, que cercaven recer en aquestes fortaleses subterrànies.
