L'ALDES i Cultura impulsaran l'emprenedoria cultural com a sector clau en l'economia

• L'ALDES i Cultura impulsaran l'emprenedoria cultural com a sector clau per a l'economia alacantina
• El diagnòstic revela que és un sector molt potent i nombrós però arrossega manques en el seu desenvolupament empresarial
• L'ALDES i la Regidoria de Cultura impulsen un programa de formació i creació d'espais per a la professionalització de les ICC en el marc de l'EDUSI-Les Cigarreres

Alacant, dijous 8 de juny de 2017.- L'Agència Local de Desenvolupament Econòmic i Social (ALDES), en col·laboració amb la la Escola d'Organització Industrial (EOI), ha realitzat un estudi que arreplega l'anàlisi, diagnòstic i proposta de futur sobre formes econòmiques vinculades a la cultura i la creativitat a Alacant, així com una posada en comú dels reptes i oportunitats per a la seua consolidació i professionalització del sector que servirà de punt de partida a l'ALDES per a la posada en marxa de noves polítiques d'impuls d'empreses i de creació d'ocupació estable i de qualitat a través de la professionalització i expansió del sector de les indústries culturals i creatives (ICC).

La regidora d'Ocupació i presidenta de l'ALDES, Sonia Tirado, ha presentat els detalls i conclusions de l'informe aquest migdia en un acte de presentació celebrat en l'edifici Porta Ferrisa al costat del regidor de Cultura, Daniel Simón, el director d'EOI Mediterrani, Fernando Garrido i les responsables tècniques de l'estudi a través de MakinAcción, Mentxu Segura i Verónica Cerdán.

Sonia Tirado ha valorat el potencial de la cultura i la creativitat com a sectors econòmics i laborals emergents d'Alacant, que ja han demostrat que contribueixen a la consolidació, creixement i renovació de sectors com la moda, el calçat, els joguets, el turisme, l'oci o l'economia digital.

Per açò, tant Sonia Tirado com Daniel Simón han coincidit a destacar la importància de comptar amb anàlisi il·lustrativa i útil per a conèixer el moment actual d'aquest sector, particularment les seues fortaleses i debilitats, i amb una perspectiva útil per a detectar els possibles reptes i les importants oportunitats que s'adverteixen en el futur.

"Aqueixa és també la nostra missió des de l'Agència Local de Desenvolupament: conèixer i impulsar aquelles possibilitats que ajuden a consolidar un sector de futur, aconseguir vincular-ho amb altres expressions econòmiques, contribuir a la seua professionalització i fomentar amb açò la sostenibilitat i qualitat de l'ocupació que genera", ha indicat la regidora.

D'aquesta manera, amb el coneixement que brinda la recerca i l'anàlisi, juntament amb la decisió i voluntat política, és com podrem asseverar que, gràcies a la professionalització d'aquelles persones que ho fan possible, la creativitat impulsa tant les empreses com el treball de qualitat i que la cultura és un àmbit econòmic de futur per a Alacant".

Estudi dels agents i nodes d'ICC d'Alacant

L'estudi posa el focus en la cultura com a sector econòmic, i a través de la informació obtinguda gràcies a les aportacions de 90 agents culturals i d'11 nodes culturals revela el grau de professionalització d'agents culturals, els seus perfils i estructures organitzatives, i els espais o nodes privats de referència que componen el nostre ecosistema cultural.

El diagnòstic revela que és un sector molt potent, molt nombrós, amb un perfil masculí --més d'un 70 per cent són homes-- i amb un potencial cultural i creatiu impressionant, si bé, presenta unes manques importants en aspectes que tenen a veure amb el seu desenvolupament empresarial, formació, quant a com tenir una empresa, com declarar, tot el tema de fiscalitat, com aconseguir finançament, i "en definitiva, com portar avant un projecte que a més de ser cultural siga econòmic que li done benestar a la ciutat d'Alacant i que genere ocupació, que és un dels nostres objectius", segons ha explicat Sonia Tirado.

L'estudi arreplega informació d'agents que desenvolupen la seua activitat en tots els àmbits de les indústries culturals. Així mateix, el diagnòstic de situació que realitzen les i els participants demostra que les majors debilitats i amenaces del sector estan vinculades a qüestions relacionades amb la gestió de les diferents administracions públiques, en diferents àmbits.

En aquest sentit, s'apunten motius com la falta de suport econòmic, tant en el finançament de projectes o estímuls a la creació artística, com en la planificació de mesures específiques de suport a l'emprenedoria en cultura. Una altra barrera esmentada reiteradament pels agents en l'estudi té a veure amb les dificultats que presenta la realització de tràmits amb l'administració, tant a l'hora de presentar propostes, com en la sol·licitud i gestió d'espais públics.

En aquesta línia, també és un handicap l'equiparació de les diferents formes jurídiques amb càrregues laborals i fiscals a associacions o persones. A més, el sector cultural demanda com a interlocutors a personal especialitzat en les administracions, amb formació en les singularitats que presenten les indústries culturals.

Un altre aspecte que també preocupa és la desacreditació de la cultura com a resultat de l'intrusisme professional i la competència deslleial en el sector, que a més abarateix el mercat, així com la falta de visibilitat i comunicació de les activitats culturals, --tant públiques com a privades--, dels espais/nodes en els quals tenen lloc aquestes activitats i com a conseqüència, el solapament d'agendes que, a voltes, es produeix.

Finalment, s'apunta a la infravaloració que fa el públic de les professions vinculades a les indústries culturals, i que es tradueix en la percepció del treball creatiu com un hobby, sense cost econòmic. No obstant açò, des dels nodes de dinamització cultural, el públic és considerat un actiu fidel a l'oferta cultural local i que estimula el creixement del sector.

Fortaleses i oportunitats de les ICC

El diagnòstic de les fortaleses i oportunitats de les ICC apunta al valor dels aspectes motivacionals de les persones que es dediquen a la cultura, així com el seu grau de compromís i el nivell de creativitat que impliquen aquestes activitats.

Tant els agents culturals com els responsables de nodes en les enquestes i entrevistes practicades per a aquest informe posen l'accent en les possibilitats que ofereix l'aplicació de les noves tecnologies i l'engegada d'eines i estratègies d'innovació en el sector cultural.

Esment especial mereix els avantatges que ofereixen als enquestats el treball col·laboratiu i la transversalitat de les indústries culturals amb altres sectors productius com el turisme, també s'arrepleguen entre les opinions més citades.

Des del punt de vista de l'organització empresarial del sector, aquest informe revela que la forma jurídica més utilitzada en aquests sectors és la de l'autònom, per davant de les societats limitades, les cooperatives de treball associat i les societats anònimes. La fórmula d'associació o de persones sense règim jurídic, també, està present en la mostra d'aquest estudi.

Les fonts de finançament més freqüents són els ingressos per rendiments del treball, complementats amb ajudes i subvencions i donacions, en menor mesura. En aquesta línia, un percentatge significatiu de participants indica que el seu nivell d'ingressos anual se situa en la franja d'entre 5.000-15.000 euros, seguida de la franja de 15.000-25.000 euros, encara que també són destacables els percentatges atribuïts a ingressos per sota de 5.000 euros, així com la representació en la mostra d'aquelles persones que diuen no tenir ingressos periòdics. Les xifres anteriors parlen d'un sector amb una manifesta vulnerabilitat econòmica.

La falta de forma jurídica que, en ocasions, pot estar vinculada a la precària situació econòmica del sector i a la fluctuació d'ingressos, la qual cosa origina que es produïsquen situacions de facturació irregular.

L'estudi també mostra en els seus resultats la necessitat de plans de formació que faciliten, d'una banda, l'emprendimiento en l'àmbit de les empreses vinculades a la cultura i la creació artística, i per un altre, línies de treball que ajuden a la seua consolidació i creixement.

L'informe ofereix a les institucions d'aquesta manera diferents punts d'intervenció i millora que poden contribuir a generar les bases d'un teixit d'indústries culturals fortes, que es convertisquen en un actiu econòmic de la ciutat d'Alacant.

En l'estudi, s'han proposat idees per a impulsar les oportunitats i els nous nínxols de negoci dins del sector de les indústries culturals i creatives, enfocant cap a la col·laboració amb altres sectors.

En aquest sentit cal destacar, que els enquestats consideren fonamental el foment d'estratègies i plans d'I D i dins en el sector cultural, incorporant la innovació com a peça clau del desenvolupament de projectes, així com el compromís amb l'economia del coneixement, en la línia ja empresa per l'ALDES.

S'apunta a més a la necessitat d'incentivar les noves startups que treballen sobre estratègies de gestió cultural vinculades a les noves tecnologies i aplicacions mòbils, les noves narratives, la innovació social o els nous mecanismes de comercialització de les ICC, així com a aquelles empreses ja consolidades que incorporen aquestes eines de modernització.

La cooperació entre les ICC representa una via positiva, segons les i els participants de la mostra, per a crear, promoure i donar a conèixer els projectes que es realitzen en la ciutat.

Propostes i actuacions de futur

Sobre la base del resultat del diagnòstic del sector, l'ALDES i la Regidoria de Cultura han desenvolupat una sèrie d'actuacions en el Centre de les Cigarreres, encaminades a cobrir les manques que s'han detectat, tot açò en el marc del projecte EDUSI-Les Cigarreres que coordina l'edil Natxo Bellido.

El regidor de Cultura ha lamentat que en anteriors mandats, l'Ajuntament d'Alacant no es va creure la cultura com a recurs, com a font d'ocupació, tal com ho demostra la dissolució del Patronat de Cultura abans de l'arribada de l'actual govern del canvi en 2015, i la reducció del pressupost de la Regidoria de Cultura del 2% al 0,34% municipal.

L'actual equip de Govern sí ho té clar, i les Regidories de Cultura i l'Agència Local de Desenvolupament van de la mà per a posar en marxa actuacions per a impulsar les ICC. Així, després d'aquest estiu es potenciarà un ampli programa de formació que inclourà el projecte Camaleons, un servei d'assessorament en convocatòries europees, i un programa de mentorización especialitzat en emprenedoria d'ICC.

Per a 2018, està previst també en el marc de l'EDUSI la creació d'una incubadora d'empreses d'ICC en l'espai del Hervidero, a l'estil de la Fàbrica de les Idees de l'Escorxador de Madrid, que albergarà laboratoris i espais de creació, i permetrà complir amb l'objectiu de dotar al Centre de les Cigarreres d'activitats de recerca, producció i exhibició.

Així mateix, se posa´rà un mapatge de recursos físics, agents, empreses, recursos artístics, també amb finançament de l'EDUSI, per a enfortir el sector i dotar-ho de major agilitat i visibilitat.