Informació de l'hemeroteca de notícies municipals per tindre una antiguitat superior a 2 anys
La regidora considera que, en la conquesta de drets per a la igualtat són claus la construcció política, la identitat ciutadana i l'apoderament femení
Alacant, dimecres 8 de març de 2017.- L'Ajuntament d'Alacant ha rendit hui homenatge a la lluita per la igualtat de les dones en l'acte institucional organitzat amb motiu del Dia Internacional de les Dones, en el qual tant el vicealcalde Miguel Ángel Pavón com la regidora d'Igualtat, María José Espuch, han posat l'accent en la necessitat que tota la societat, institucions i ciutadania, s'impliquen per a aconseguir la igualtat real d'homes i dones.
L'acte ha arrancat passats uns minuts del migdia en el Saló Blau del Consistori alacantí, coincidint també amb la convocatòria internacional de vaga convocada per l'organització 'Ni una menys' en més de 30 països, per a denunciar la desigualtat de la dona enfront de l'home en la societat actual.
La regidora d'Igualtat, María José Espuch, en la seua intervenció ha destacat el caràcter reivindicatiu de la jornada del 8-M en la qual, segons ha assenyalat, és necessari parlar dels grans fronts amb els quals es troben les dones per a aconseguir una igualtat real, com són: la bretxa salarial, la jornada laboral multiplicada per tres, el sostre de cristall i la violència de gènere.
Davant aquesta realitat, en la conquesta de drets per a la igualtat i, sobretot, per a l'autonomia de les dones, per a María José Espuch són claus la construcció política, la identitat ciutadana i l'apoderament.
"La construcció política no fa referència ni a la ideologia ni a la militància, sinó al procés pel qual dones i homes ens convertim en subjectes polítics, és a dir, en éssers dipositaris de drets, d'iguals drets, alguna cosa que proclama la Constitució del 78 des de les seues primeres paraules: Igualtat".
La identitat ciutadana, --ha continuat-- "s'adquireix i es construeix en el marc de societats democràtiques en les quals els subjectes polítics fan valdre els seus drets i exigeixen, no solament el seu gaudi, sinó també la justícia per la seua vulneració, la reparació i, com no, la garantia de no repetició".
Espuch ha incidit especialment en la importància de l'anomenat apoderament com "procés pel qual les dones adquirim consciència de qui som i del que volem ser; consciència sobre el nostre projecte de vida, sobre els nostres drets i responsabilitats, sobre els obstacles i sobre les diferents maneres de sortejar-los i treballar per a eliminar-los".
"Apoderament no és tenir poder, és més aviat adquirir poder interior per a controlar la vida pròpia; és prendre decisions, és participar si açò és el que es vol; és parlar i opinar, acordar i dissentir, si açò és el que es vol; és conduir la pròpia existència des del que cadascuna de nosaltres som, sense haver de morir en l'intent, sense haver de posar tanta energia, sense haver de funcionar amb rellotges de 36 hores diàries, sense dobles, sense triples jornades, sense maratons, sense esgotaments. Només amb l'esdevenir de la vida mateixa i cadascuna des d'i amb el que ha triat ser", ha defensat.
Per la seua banda, el vicealcalde d'Alacant, Miguel Ángel Pavón ha destacat, en la clausura de l'acte, la importància que es mantinga aquesta data reivindicativa en la qual "denunciem que les dones segueixen sent assassinades pel fet de ser dones i és la responsabilitat de totes les administracions posar fi a aquesta xacra, que perviu en una societat en la qual segueix existint el masclisme i el patriarcat, causa real que aquestes coses seguisquen produint-se".
Així mateix, segons ha recordat, aconseguir que "la dona tinga els mateixos drets que l'home és una llarga lluita que encara continua i en la qual tots ens hem d'implicar".
El vicealcalde a més ha volgut recordar a totes les dones que han lluitat pels seus drets, com a Cara Zetkin o Rosa de Luxemburg, "la presència de la qual en la llista de carrers depèn d'un recurs amb el qual es pretén recuperar els carrers franquistes", i especialment, a una antiga "companya de Corporació i membre de la Plataforma Feminista d'Alacant, Ana Paula Cid, que ens va deixar en 2015 i que sens dubte hui haguera estat ací", ha conclòs.
Projecte Mediamemoria
Durant la seua intervenció, María José Espuch ha agraït especialment la presència en aquest acte institucional de bona part de les 25 dones alacantines participants en el projecte Mediamemoria, de la Regidoria d'Igualtat, de la qual s'ha reproduït un tràiler al llarg de la sessió, i que serà presentat oficialment aquest divendres a les 19:00 hores en el Centre Cultural de Cigarreras. Les dones que han pres part en aquest projecte són:
- l'actriu i dramaturga Lola Blasco;
- l'escriptora i mestra Conchita Molina;
- la científica i directora del Centre Nacional de Recerques Oncològiques María Blasco;
- la cineasta Cecilia Bartolomé;
- la doctora en Biologia i empresària en lluita contra el picudo, Berenice Guerri;
- les responsables de la Naya i del Clan Cabaret Reme Perea i Mamen Serrano;
- la farmacèutica i incansable líder del moviment veïnal en defensa del casc antic d'Alacant, Mª Dolores Peretó;
- l'actriu, educadora, cantant, pallassa i activista social Elvira Montes;
- la filla d'Asunción Cruañes Cita Reig;
- la cantautora i compositora, Inma Serrano;
- la màster en neuropsicologia i rapera, Cleo Pathfinder;
- l'arquitecta María Elia Gutiérrez;
- l'enginyera de telecomunicacions, Nuria Oliver;
- la jove escriptora Ana Pomares;
- l'activista LGTBI Adriana Rodríguez;
- la referent de dones gitanes i treballadora incansable Mercedes Santiago;
- la il·lustradora, i creadora Cristina Vaello,
- la feminista Elena Simón;
- la professora de dret i advocada feminista Concha Collado;
- la mestra, activista de la justícia social i dels drets humans Marinadi Romero;
- la cigarrera Mercedes Vilar;
- l'exdirectora de banca, presidenta d'ADEMA Emilia Buitrago;
- l'atleta internacional, mestra, 4 vegades campiona d'Espanya en salt Marieta Jover,
- la Bellea del Foc 2016, estudiant de Magisteri, Ana Belén Castelló.
Escola Comunitària de Drets
Així mateix, la regidora d'Igualtat s'ha referit al projecte 'Escola Comunitària de Drets: Dones, apoderament i lideratge', que es duu a terme de la mà d'aquesta regidoria en tres zones de la ciutat amb dones compromeses amb si mateixes en la transformació de les seues condicions de vida interior i del seu entorn.
Són dones reeixides en economia domèstica, en cures familiars, en cistelles de la compra, en preocupacions diàries, en solituds diverses, en maldecaps, d'esquena i d'ànima. Aquesta experiència demostra, segons ha apuntat l'edil, que "el despertar del coneixement en matèria de drets amb perspectiva de gènere té un potencial extraordinari per a la transformació de la desigualtat".
Així, l'estudi comunitari en el qual estan participant durant diversos mesos està convertint a aquestes dones en persones "reeixides en sabers de justícia i drets amb perspectiva de gènere, feminització de la pobresa, divisió sexual del treball, desigualtat, precarietat i violències masclistes", que han "comprès el valor de l'apoderament col·lectiu i el poder de transformació que comporta".
