Informació de l'hemeroteca de notícies municipals per tindre una antiguitat superior a 2 anys
L'acte institucional del 25-N i la mostra 'Del Morat al Negre' posen el fermall final a la programació amb motiu del Dia Internacional contra la Violència Masclista
Alacant, divendres 25 de novembre de 2016.- La regidora d'Igualtat, María José Espuch, en nom de l'Ajuntament d'Alacant, ha considerat que la gravetat de la imparables xifres de violència contra les dones, amb una mitjana de 70 dones assassinades cada any a Espanya a les mans de les seues parelles, fa urgent que cercar nous enfocaments i més recursos econòmics per a materialitzar el Pacte d'Estat en accions veritablement efectives enfront de la violència de gènere.
L'Ajuntament d'Alacant ha acollit aquest migdia un acte institucional organitzat per la Regidoria d'Igualtat per a commemorar el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, en el qual han participat la pròpia Espuch, així com la vicerectora de Responsabilitat Social, Inclusió i Igualtat de la UA, Mª José Rodríguez i el fotoperiodista Ángel García Catalá, comissari de la mostra 'Del Morat al negre' que s'ha inaugurat a continuació en la Plaça de la Santíssima Faç.
A l'acte han assistit els membres de tots els grups amb representació municipal i representants de tots els àmbits de la societat civil, els qui han mantingut un minut de silenci en record de l'última dona assassinada ahir per violència masclista a Fuenlabrada. A més, s'ha presentat la campanya del 25N realitzada de manera conjunta amb la Generalitat Valenciana.
En la seua intervenció, María José Espuch ha lamentat que "cada any, a Espanya, 70 homes maten a les seues parelles i alguns, també als seus fills i filles. No els frena la possibilitat d'un càstig, molts després se suïciden. Gens els frena. Gens els dissuadeix perquè quan maten estan complint amb un mandat de gènere arrelat en el més profund de la seua masculinitat: "si ja no eres meua, no seràs de ningú".
"Amb aquestes xifres, no podem assegurar que estiguem realment en el camí d'eradicar aquest gravíssim problema social, malgrat que a Espanya, existeix un desenvolupament legislatiu en matèria d'igualtat molt superior al d'altres països del nostre entorn", hagut de, entre altres causes, al fet que les lleis espanyoles contra la violència de gènere no incideixen realment sobre les causes estructurals de la desigualtat ni contemplen la violència de gènere que es produeix fora de l'àmbit de la parella".
La realitat és que "no disminueixen els crims, sinó que augmenten de manera alarmant les notícies sobre agressions sexuals, violacions grupales, i violència sexual entre adolescents que ni tan sols són capaces d'identificar aqueixa violència que exerceixen o pateixen".
Per açò, Espuch ha advertit que "potser ha arribat el moment de pensar què no estem fent, o què estem fent malament, de repensar els missatges, i revisar l'estratègia".
VIOLÈNCIA SIMBÒLICA
"Ha arribat el moment de tornar a polititzar la violència masclista perquè el seu combat no es limite a una mera repetició de condemnes públiques i minuts de silenci, sense un reflex real en les prioritats públiques, sense projectes ambiciosos, sense la suficient dotació pressupostària, i, la qual cosa és més greu, sense una estratègia clara articulada des de la profunda convicció que aquests crims són la conseqüència última de la desigualtat estructural entre dones i homes i del sexisme de la societat".
"Si ens preguntem on han après aqueixos homes que les dones som objectes sexuals, o que la nostra destinació és satisfer les seues necessitats vitals de cura, i consolar les seues ensulsiades emocionals, la resposta és molt òbvia: ho han après en una societat que estableix, a voltes de manera subtil, i a voltes de forma basta i grollera, jerarquies valoratives que imposen el masculí sobre el femení".
Espuch a més ha considerat necessari fer una reflexió "com a societat i com a responsables polítics", perquè malgrat els avanços en la lluita contra la desigualtat material i legal, cal preguntar-se per la desigualtat simbòlica i pels valors que diàriament es transmeten i que acaben construint les identitats de gènere.
"Ens hem de preguntar què fem des de les institucions per a lluitar contra aqueixa violència simbòlica que a voltes acaba encarnant-se en violència física". Aquesta, en definitiva, "és la realitat cultural que cal abordar amb valentia i amb decisió, amb nous enfocaments i més recursos per a concretar les actuacions del Pacte d'Estat contra la violència de gènere, a més de seguir atenent i protegint a les dones que pateixen maltractament, hagen denunciat o no".
Queda molt per fer: la ciutadania té la responsabilitat de no mirar per a un altre costat, les institucions la tenen per a exercir les seues competències en matèria d'igualtat i prevenció de la violència de gènere amb serietat, amb rigor i amb els recursos suficients.
Des de l'Ajuntament d'Alacant treballem en aqueixa adreça anem a seguir, aportant el nostre esforç i també "vigilant" amb molt interès les decisions que es vagen prenent a nivell estatal, que és on de debò es pot donar un impuls a l'eradicació de totes les formes de violència contra les dones.
