Informació de l'hemeroteca de notícies municipals per tindre una antiguitat superior a 2 anys
El Centre del Carme repassa els últims 40 anys de l'art espanyol contemporani en 3.000 metres quadrats fins al 23 d´abril
El centre de cultura contemporània inicia el seu nou camí amb la mostra ‘Discursos Premeditats’, que reuneix per primera vegada un ampli conjunt de la col·lecció Fundació Caja Mediterráneo
La mostra està formada per 100 obres de 70 artistes, que constitueixen els noms més imprescindibles que han marcat la història recent de l'art espanyol
En total més de 400 peces de molt diverses disciplines qüestionen el buit, l'arquitectura, l'espai com a resistència, o l'art a manera de reflexió
El Centre del Carme de València inicia el seu nou camí com a centre de cultura contemporània amb la presentació de la col·lecció d'art de la Fundació Caja Mediterráneo. La mostra ‘Discursos premeditats’ constitueix una oportunitat única per a veure reunits, per primera vegada, una part important d'aquest fons artístic que recorre quatre dècades de l'art espanyol.
El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, ha presentat aquest matí l'exposició acompanyat pel director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont; el president de la Fundació Caja Mediterráneo, Luis Boyer; el regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Alacant, Daniel Simón; i la Comissària de l'exposició, la conservadora del MACA, Rosa Castells.
Segons el conseller de Cultura, “l'exposició concentra quatre dècades d'expressió artística contemporània de diferents artistes de l'Estat, la qual cosa fa d'aquesta un recorregut excepcional que la situa entre les mostres més rellevants que es podran visitar enguany a València. Ens trobem davant d'una ocasió perfecta per a atraure el Centre del Carme a turistes i visitants perquè coneguen un fons artístic que tenim al MACA d'Alacant i que mai s'havia vist de manera tan completa. L'enfocament de la territorialització té els seus fruits i amb aquesta mirada sorgeixen projectes de tant calat com aquest, ja que prestem atenció a fons artístics que estan en diferents zones del nostre territori i els visualitzem en espais de gran atractiu i amb condicions òptimes com el Centre del Carme. Açò ha sigut possible també al reenfocament discursiu del Consorci de Museus i, en aquest cas, de forma especial, del Centre del Carme en el seu nou concepte expositiu.”
Per altra banda, Luis Boyer ha manifestat que “per a la Fundació Caja Mediterráneo l'exposició ‘Discursos Premeditats’ és una fita molt important, perquè per primera vegada es presenta fora d'Alacant i d'una manera global la nostra Col·lecció d'Art Contemporani, i per això, estem molt agraïts a la Conselleria de Cultura i al Consorci de Museus pel seu gran treball, que ha fet possible la magnífica exposició que es podrà veure a València fins al final d'abril”. Boyer ha afegit que “la Fundació Caja Mediterráneo és una entitat amb més de 140 anys d'història amb una especial sensibilitat cap a l'art i la cultura i que històricament sempre ha tingut molt present la idea de mecenatge, com posen de manifest les nostres col·leccions artístiques o les beques d'Arts Plàstiques”.
Pérez Pont ha explicat que “presentem una exposició de gran importància no sols perquè reuneix artistes que són un referent dels últims 40 anys de l'art espanyol sinó perquè, a través de les seues obres, s'han articulat cinc discursos expositius, estudiats minuciosament al llarg de diversos anys, que ens permetran mostrar al públic l'evolució democràtica de la mà dels seus artistes”.
El director del Consorci de Museus i del Centre del Carme ha manifestat, així mateix, que “no podríem haver trobat millor carta de presentació del nou Centre del Carme que aquesta mostra que ocuparà, durant els pròxims 2 mesos, 6 de les seues sales, amb al voltant de 3.000 metres quadrats d'exposició”.
La Col·lecció Fundació Caja Mediterráneo està composta per 213 peces i recorre l'obra de 126 artistes, els noms més imprescindibles del panorama artístic espanyol contemporani. Comprén un arc cronològic que recorre des de la transició democràtica fins als nostres dies: traçant una ruta que travessa l'eufòria i entusiasme dels anys 80 i 90, en un país que s'internacionalitza mentre construeix un mercat artístic i crea museus i centres d'art. En la dècada dels 90 qüestiona la mateixa naturalesa de l'art i critica l'oficialitat: naix el compromís, la denúncia de la realitat, però també la identitat sexual o de gènere. Les últimes tendències s'endinsen, així mateix, en els plantejaments del nou art conceptual i en dialèctiques que reflexionen sobre l'individu, i la seua posició en el món.
Segons la comissària de la mostra “es tracta d'un període en què conviuen diverses generacions d'artistes de forma normalitzada com mai abans havia ocorregut, enriquint-se mútuament, aprenent dels indiscutibles mestres, i redescobrint en els més jóvens la persistència de l'imprescindible”.
L'elecció de cada artista i de cada obra en aquesta col·lecció demostra un gran coneixement de la realitat artística, atenent totes les tendències plàstiques i desenvolupant un enfocament multidisciplinari que inclourà totes les manifestacions artístiques.
Segons Rosa Castells “el Centre del Carme és capaç d'acollir qualsevol tipus de creació artística de tal manera que les peces s'han apropiat de l'espai i ha sigut un verdader gaudi treballar en el muntatge de la mostra. La col·lecció CAM és tan rica en llenguatges que és capaç de definir diferents discursos de tal manera que cada sala presenta una atmosfera diferent formant totes part de la mateixa col·lecció”.
L'exposició ‘Discursos premeditats. Col·lecció Fundació Caja Mediterráneo’, que exhibeix el Centre del Carme, del 17 de febrer al 23 d'abril de 2017, reuneix 100 obres de 70 artistes que completen de forma imprescindible una lectura transversal de l'art espanyol de l'últim quart de segle XX i de la primera dècada del XXI, amb noms destacats com ara Carmen Calvo, Soledad Sevilla, Cristina Iglesias, Daniel Canogar, Cabello Carceller, Joan Fontcuberta, Carlos León, Rogelio López Cuenca, Antoni Abad, Esther Ferrer, Antoni Muntadas o José María Sicilia.
L'exposició inclou nombroses obres mai exposades en un museu. Destaquen per la seua singularitat les peces d'Ángeles Marco, la cabina de Jaume Plensa, la instal·lació de Cristina Iglesias que dóna la benvinguda a l'exposició, les taules de Pep Agut i els autoretrats d’Esther Ferrer.
Estructura de la mostra
L'exposició proposa la lectura conjunta d'alguns eixos essencials al voltant dels quals s'ha conformat aquesta col·lecció i que s'han anat descobrint i estudiant des de l'any 2012 en què la Col·lecció va ser depositada al Museu d'Art Contemporani d'Alacant (MACA). L'exposició així mateix posa en valor la labor realitzada pel MACA en l'estudi i catalogació d'aquesta important col·lecció.
D'aquesta manera, el Centre del Carme presenta en sis sales diferents, cinc propostes expositives que permeten descobrir alguns dels camins recorreguts pels artistes i les tendències estètiques i conceptuals de l'art espanyol contemporani:
‘El buit és un lloc on recolzar-se’ (claustre gòtic i sala Carlos Pérez), amb obra de Rosa Brun, Carmen Calvo, Patricia Dauder, Esther Ferrer, Susy Gómez, Cristina Iglesias, Eva Lootz, Mireya Masó, Ángeles Marco, Soledad Sevilla, Montserrat Soto i Amparo Tormo.
‘Genealogies’ (sales Contraforts i Goerlich) en la que es poden veure les obres de José Ramón Amondarain, Jon Mikel Euba, Pello Irazu, Manu Muniategiandikoetxea, Sergio Prego i Santiago Sierra.
‘De la naturalesa humana o l'art com a espai de resistència’ (sala Ferreres), on es podran veure les peces d'Antoni Abad, Pep Agut, Cabello-Carceller (Helena Cabello/Ana Carceller), Daniel Canogar, Jordi Colomer, Juan Delcampo (col·lectiu compost per Pedro G. Romero, Abraham Lacalle, Chema Cobo i Luis Navarro), Federico Guzmán, Juan Hidalgo, Rogelio López Cuenca, Rafael Lozano-Hemmer, Enrique Marty, Pedro Mora, Antoni Muntadas, Ester Partegàs, Carlos Pazos, Javier Peñafiel, Javier Pérez, Jaume Plensa, Albert Porta, Jana Sterbak, Francesc Torres, Juan Ugalde, Eulalia Valldosera, Javier Vallhonrat i Santiago Ydáñez.
‘A manera de reflexió’ (sala temporal primer pis), amb obres d’Ignasi Aballí, Jordi Alcaraz, José Manuel Ballester, Joan Fontcuberta, Joan Hernández Pijuán, Lluís Hortalà, Prudencio Irazábal, Oliver Johnson, Carlos León, Íñigo Manglano-Ovalle, Antonio Mesones, Nicolás Munuera, Antonio Murado, José Antonio Orts, Jesús Pastor, José María Sicilia i Darío Urzay.
‘Arquitectura prematura’ (sala Dormitori), amb peces de Chema Alvargonzález, Isidro Blasco, Dionisio González, Miquel Mont, Pedro G. Romero a més de Daniel Gutiérrez Verbis.