17 de maig: Dia Internacional contra l'LGTBIfòbia

Des de l'any 2005 se celebra el 17 de maig a tot el món el Dia Internacional contra l'Homofòbia, Transfòbia i Bifòbia (LGTBIfòbia), per a commemorar l'eliminació de l'homosexualitat del llistat de malalties mentals per part de l'Assemblea General de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el 17 de maig de 1990. L'objectiu d'este dia és denunciar la discriminació que pateixen a tot el món les persones LGTBI (lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals), amb l'objectiu d'avançar els seus drets a tot el món.

La Generalitat Valenciana se suma a este dia amb una campanya de sensibilització que pretén fer visibles situacions de discriminació i de vulneració dels drets humans que continuen produint-se cap al col·lectiu LGTBI. La campanya consta de 5 personatges que exemplifiquen algunes d'elles:

• Christelle és asilada política. Fugí del seu país d'origen on l'homosexualitat està penada amb la mort. Allí era activista lesbiana i la seua vida corria perill. Segons l'informe d'ILGA (l'associació internacional LGTBI), en 75 països estan penalitzades les relacions entre persones del mateix sexe. Entre ells, alguns arriben a castigar-les amb la mort: Mauritania, Sudan, Iran, Aràbia Saudí i Iemen, així com algunes províncies de Nigèria i Somàlia i els territoris d'Iraq i Síria ocupats per l'Estat Islàmic. Enguany s'ha sumat Brunei, a l'entrar en vigor la tercera fase de la seua reforma del Codi Penal, que estableix la pena de mort per lapidació a qui mantinga relacions sexuals amb persones del seu mateix sexe. Espanya reconeix el dret d'asil per persecució motivada per l'orientació sexual de les persones. No obstant, la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat ve denunciant des de fa anys l'escàs número de resolucions favorables en casos de persones LGTBI que arriben al nostre país demanant asil per la persecució que pateixen, degut als obstacles basats en estereotips que utilitzen les autoritats a l'hora de valorar les sol·licituds.
• Toni és àrbitre de futbol. Algunes persones l'insulten per ser gai durant els partits. L'homofòbia a l'esport està molt arrelada i és un dels espais on més immune és, a l'igual que expressions i actituds masclistes, racistes i xenòfobes. La invisibilitat de la realitat LGTBI a l'esport és deguda a esta situació de desprotecció i de vulnerabilitat. Malauradament l'exemple de Toni és totalment real. La passada setmana coneguérem la notícia d'un àrbitre de futbol que ha decidit deixar-ho perquè no aguantava més els insults i, a més, a tota la grada rient-se. Produint-se situacions com estes hui en dia, és difícil pensar que trobarem prompte algun esportista homosexual d'alt nivell que puga donar un pas endavant per a fer-se visible, que seria molt positiu en la lluita contra l'homofòbia a l'esport.
• Laura és enginyera agrònoma. L'agraden les dones i els homes. En un moment de la seua vida pot tindre una relació amb un home i en un altre amb una dona. Això no vol dir que estiga confosa. Ni que en un moment de la seua vida siga heterosexual i l'altre homosexual. Eixa negació de la seua identitat és bifòbia. Perquè ella és bisexual sempre. I es fa visible com a tal. La bisexualitat és la capacitat de sentir atracció romàntica, afectiva i/o sexual per persones de més d'un gènere o sexe, no necessàriament al mateix temps, de la mateixa manera, en el mateix grau ni amb la mateixa intensitat. La realitat de les persones bisexuals, com la de la resta de persones, és ben diversa. Per això 2016 està dedicat per les entitats LGTBI de l'Estat espanyol a la Visibilitat Bisexual en la Diversitat.
• Ana busca treball. Com centenars de milers de persones més al nostre territori. Però Ana és una dona transsexual que ha patit l'exclusió des de la seua infància i adolescència. Eren temps més difícils que els actuals. Hagué d'eixir de casa ben prompte perquè no acceptaven la seua identitat. Però al carrer tampoc ho tingué fàcil. Els estereotips i els prejudicis cap a la transsexualitat i el no reconeixement del seus drets van fer que haja sobreviscut a base de treballs precaris, i durant una part important de la seua vida va guanyar-se la vida en el món de l'espectacle i exercint el treball sexual. Ana és una dona preparada, però en l'àmbit laboral pateix la transfòbia per part de moltes empreses, que ni tan sols li donen l'oportunitat d'accedir a un treball per a demostrar la seua capacitat.
• David estudia 4rt d'ESO. Més o menys li va bé, va aprovant les assignatures però la seua escola no acaba de ser un espai segur per a ell. És un xic trans i fa un parell d'anys donà el pas i es mostrà com a tal davant tota la comunitat del seu institut. Va tindre el suport d'una gran part, però encara hui en dia molts companys continuen diguen-li Maria, que era el nom que tenia abans i amb el qual no s'identifica. L'assetjament escolar que pateixen xiquets, xiquetes, adolescents i joves LGTBI pot tindre greus conseqüències. El passat 25 de desembre, Alan, un jove trans de Rubí (Barcelona), es va suïcidar perquè no aguantava més la pressió, la incomprensió, la transfòbia en el seu àmbit escolar.

Christelle, Toni, Laura, Ana i David són cinc històries inventades i al mateix temps ben reals. Cinc històries que mostren alguns dels angles de la LGTBIfòbia, en alguns casos més brutals i en d'altres més indirectes. Però en tots estem davant la vulneració de drets fonamentals: del dret a la no discriminació per motiu d'orientació sexual o identitat de gènere, del dret al lliure desenvolupament de la personalitat. Només fent visibles estes situacions, denunciant-les i que com a societat conjuntament siguen capaces de fer-les front, aconseguirem avançar cap a un món més lliure, inclusiu i divers.