Informació de l'hemeroteca de notícies municipals per tindre una antiguitat superior a 2 anys
Pérez Pont i Daniel Simón han destacat la riquesa d'experièncis que es desprén de la interacció entre la mostra i les residències formativas “A quemarropa” de les Cigarreres
-- On Translation congrega a huit artistes, la majoria de la Comunitat, entre ells l'alacantina Nuria Fuster.
-- La mostra d'art contemporani es podrà visitar fins al 17 de setembre, amb lliure accés
-- El director del Consorci ha anunciat que s'ha obert la convocatòria per als centres educatius que vulguen acollir algun projecte de ‘Resistències artístiques’
Alacant. Dijous 13 de juliol de 2017.
El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana exhibeix la mostra ‘On Translation’ que converteix la Llotja del Peix en un laboratori artístic. L'exposició ha sigut presentada avui pel director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, i pel regidor de Cultura de l'Ajuntament d’Alacant, Daniel Simón, així com pels comissaris Johanna Caplliure i José Luis Giner Borrull, i alguns dels artistes representats en la mostra.
On Translation exhibeix les obres de: Aggtelek, Carlos Fernández-Pello, Nuria Fuster, Mar García Albert, Irene Grau, Rubén M. Riera i Sergio Porlán.
Segons el director del Consorci de Museus “presentem una exposició que va a acompanyar als alacantins al llarg de tot l'estiu. Es tracta d'una mostra molt conceptual que aborda una de les idees més interessants en l'estudi de l'art com és la descomposició de l'objecte, la seua transformació portada al límit fins a la seua desmaterialització”.
Producció de 21.200 euros
El regidor de Cultura ha manifestat que "On traslation és una proposta més del Consorci que arriba a Alacant amb una producció de més de 21.200 euros i que es podrà visitar fins al 17 de setembre. La mostra diversifica l'oferta cultural de la ciutat i aferma la línia temàtica d'aquesta sala C de la Llotja, especialitzada en art contemporani. En resum -ha indicat Simón- estem contents amb la nova orientació de la gestió del Consorci respecte a Alacant, la qual cosa ens fa sentir que formem part del circuit".
Interacció amb “A Quemarropa”
Pérez Pont i el regidor de Cultura han destacat que l'exposició suposa també una dinamització de l'ambient artístic a Alacant. Els creadors de les residències artístiques "A Quemarropa", que evolucionen en el centre cultural Les Cigarrers, han pres part en el recorregut explicatiu que els comissaris han fet entorn de les obres. La comissària Johanna Caplliure i la parella d'artistes que treballa amb el nom Aggtelek intervindran, així mateix, en "A Quemarropa, la qual cosa comporta un enriquiment mutu d'experiències".
Pérez Pont ha matisat que “amb aquesta mostra tenim l'oportunitat d'observar els treballs d'un conjunt d'artistes, la majoria de la Comunitat, d'una mateixa generació, la dels 80, la trajectòria dels quals ha adquirit ja notorietat internacional”.
El director ha explicat que “la mostra que ja es va poder veure en el Centre del Carme cobra tot el seu significat en aquesta segona itinerància ja que en ella podem veure com han evolucionat les peces”.
Com a exemple Pérez Pont ha explicat que “la peça de Aggtelek ha passat de ser un restaurant xinés a València a un quiosquet a Alacant, posant l'accent sobre el turisme i la seua interpretació des del punt de vista artístic. D'altra banda l'obra de Mar García Albert, que en el Centre del Carme es mostrava amb la pintura encara fresca, sense assecar, apareix en la Llotja del Peix com un registre en paper d'aquella primera experiència”.
Escultura - bar
El visitant que s'acoste aquest estiu a la Llotja del Peix tindrà l'oportunitat d'endinsar-se en una exposició diferent. Una de les peces és un quiosquet construït amb paper i cartó, una escultura – performance a través del que els seus autors, Aggtelek, serveixen alguns refrescos i aperitius amb els diners públics que els creadors han rebut pel seu treball i es retorna així als ciutadans en forma de begudes o com a espai de convivència, segons han explicat en l'acte.
Les coordenades d'una ruta, un núvol negre realitzat amb el capó d'un cotxe, una bicicleta que desafia la matèria, una persiana de ferro que es retorça convertida en un objecte fràgil com el paper són unes altres de les propostes de la mostra.
Sota la idea de la transformació dels elements, ‘On Translation’ es dirigeix a repensar l'existència dels objectes a través de la pròpia recerca dels materials i dels mitjans artístics.
Els comissaris
Segons els comissaris Johanna Caplliure i José Lius Giner, l'exposició indaga a manera de treball *transmedial com els objectes depenen del propi procés d'identificació i com en la seua desmaterialització o traducció es transformen en matèria d'estudi ontològic.
“En ocasions es tracta d'objectes quotidians que es transformen en obra d'art, es tradueixen, i es re-tradueixen fins a adquirir un significat totalment diferent” explica Caplliure. Les peces estan aparentment inacabades perquè necessiten de la interacció del visitant per a completar el seu significat, amb la seua pròpia interpretació.
Aquests interrogants posen en escac la veritat de la realitat de l'objecte que solament té correspondència amb el mitjà a través de la traducció d'aquest en el seu context de determinació.
Obres i artistes ‘On Translation’
AGGTELEK
Aggtelek és el nom artístic del col·lectiu format per Gema Perales (Barcelona, 1982) i Xandro Vallès (Barcelona, 1978). Viuen i treballen a Barcelona.
A partir dels seus inicis com a col·lectiu en 2003 han investigat i realitzat obres entorn de l'escultòric i el *performativo, especialment a través de vídeo. El seu treball, formalitzat a través de disciplines diverses com la performance, el dibuix, la fotografia, la instal·lació, etc. relativiza el fet del creador com a autor únic, posant en dubte l'obsessió de l'artista per conceptualitzar objectes.
Per a Llotja del Peix presenten una instal·lació a manera de quiosquet de platja on prendre una cervesa o, simplement, gaudir de l'entorn com un espai de convivència.
CARLOS FERNÁNDEZ-PELLO
Carlos Fernández-Pello (Madrid, 1985) és un escriptor, investigador i dissenyador radicat a Madrid. Ha sigut seleccionat enguany en el projecte Generaciones de la Casa Encendida de Madrid.
Doctor en Belles arts, la meitat de l'any se li pot trobar a càrrec del seu estudi de disseny, Pucalpa. La resta del temps pot ser que estiga treballant com curador, director de fotografia, muntant vídeo o com un dels editors de NUDO. Com a artista, en permanent retirada, ha exposat sense permís en llocs com el Palais de Tòquio, el Centre Georges Pompidou o la Renaissance Society de Chicago.
En ‘On Translation’ presenta una sèrie de peces en convivència entre l'orgànic i el formal.
NURIA FUSTER
Nuria Fuster (Alcoi, 1978). Actualment viu i treballa a Berlín.
Com a artista ha estat investigant la part material de la realitat, no solament com a dispositiu d'autoreflexió, sinó també com una forma d'establir punts d'enfocament en comportaments i processos que evidencien la pròpia hegemonia natural de les coses. La recol·lecció d'objectes industrials i naturals actua com a política de treball que estableix connexió entre el local i l'universal. Un sistema fractàlic que no deixa de girar sobre si mateix.
Nuria Fuster en la seua peça per a ‘On Translation’ desafia la matèria retorçant una persiana de ferro fins a convertir-la en un objecte fràgil com el paper.
MAR GARCÍA ALBERT
Mar García Albert (València, 1980). Viu i treballa a París.
Durant els últims dos anys ha determinat part de la seua producció artística a una condició concreta que ha acabat denominant com “Time Specific”. Aquesta forma de treballar implica que una peça no podrà ser exposada més que durant un període concret, considerant l'espai expositiu no solament com un espai físic que ens ve dau (metres quadrats i superfície), sinó com un espai temporal que podem considerar com un mètode artístic independent.
Aquesta condició de partida sorgeix arran de treballar amb pintura a l'oli i de reflexionar sobre les implicacions que té pensar un quadre, no en la seua faceta d'obra acabada (totalment seca i preparada per a integrar una exposició o una col·lecció) sinó en la seua faceta de treball *procesual; és a dir, com a peça humida i l'existència de la qual es troba vinculada a l'estat fresc de la pintura, com a forma viva i evolutiva.
L'artista presenta sis obres sobre paper titulades ‘Registre’, que mostren l'evolució de la peça que es va mostrar en el Centre del Carme de València: un pal humit que jugava amb la geometria de la sala formant un angle de 37º.
IRENE GRAU
Irene Grau (València, 1986). Viu i treballa a Santiago de Compostel·la.
En les seues maneres habituals de treball trobem l'anàlisi minuciosa d'un espai que intervé in situ i la seua transformació a través del color, tot la qual cosa s'entremescla seguint les tradicions de la pintura radical monocroma, la pintura mural, els processos performativos i el paisatge (entès aquest últim gènere d'una manera àmplia). Irene Grau és una plenairista conceptual que assumeix que l'obra és només «el que resta» d'una experiència més àmplia que va més enllà d'un paisatge recorregut o una arquitectura estudiada.
Així la seua peça ‘GR 94 km 5’, del projecte "El que importava estava en la línia, no en l'extrem" són les coordenades d'una ruta, el fragment d'un camí que es deté, es descontextualitza i es contextualitza en la Llotja del Peix.
RUBÉN M. RIERA
Rubén M. Riera (València, 1983). Viu i treballa a Madrid.
En la seua obra combina diferents mitjans (pintura, vídeo, instal·lació i accions) estant particularment interessat a ampliar les possibilitats del llenguatge pictòric i en una obra processual. La seua pràctica artística està centrada en temes vinculats al present on s'emfatitza les complexitats i els canvis d'estar en el món actual. La seua recerca actual gira entorn del seu cos i a la implicació física d'estar en un lloc i un moment precisos.
En les seues peces el quadre adquireix una dimensió performativa mostrant el moviment i també la fragilitat de la pintura.
SERGIO PORLÁN
Sergio Porlán (Lorca, 1983).
La major part dels treballs de Sergio Porlán se centren a generar un espai d'excepció, a través dels procediments de l'art, per a enfrontar a l'espectador a un món construït, artificiós i distanciat de la percepció quotidiana de les coses, un lloc que pretén ser alhora sensual, enigmàtic i crític.
A través de la pintura, l'escultura i la instal·lació, es generen contextos envolupants que fan participar a l'espectador d'una particular escenografia. El treball amb medicaments reals disposats sobre la superfície pictòrica, vaporitzadors, acumulacions de plàstics, elements de llum, superfícies reflectores o objectes oposats com a pedres o cristalls, o en el cas de les peces que presenta per a ‘On Translation’, el capó d'un cotxe es converteix en un núvol negre, com també el raig pot ser negre i, no obstant açò, produir llum.
