Museu d'Aigües d'Alacant - Pous de Garrigós
Amb motiu de la celebració del 110 aniversari de la constitució d'Aguas de Alicante, es crea, el 2009, el Museu de l'Aigua, gràcies a una iniciativa conjunta amb el Patronat Municipal de Cultura.
S'ha configurat així un espai cultural i didàctic on els visitants poden conéixer la història de l'aigua a la ciutat i els projectes que des de la societat Aguas de Alicante es desenvolupen per a convertir la capital en una de les més sostenibles d'Europa.
La planta baixa es dedica a la història i a l'entorn geogràfic d'Alacant. La primera, a l'evolució, amb actuacions destacades per a pal·liar els períodes de sequera, amb atenció especial a la construcció del canal del Cid. La segona, mostra l'àrea dedicada a la sostenibilitat.
- De setembre a maig
- De dimarts a divendres: de 10 a 14 h i de 17 a 20 h
- Dissabtes i diumenges: de 10 a 14 h
- De juny a agost.
- De dimarts a divendres, de 10 a 14 h i de 18 a 21 h
- Dissabtes i diumenges: de 10 a 14 h
- Horari tot l'any del Museu:
- Tots els dies, de 1000 a 14.00 h i de 17.00 a 20.00 h
- Dilluns tancat.
L'Entorn
En un dels racons més típics del Nucli Antic d'Alacant es troben els coneguts com a Pous de Garrigós.
Ens trobem a la plaça que la ciutat va retolar en memòria de Miguel López González, arquitecte municipal durant diverses dècades del passat segle XX, difunt el 1974.
Però, popularment, la zona és coneguda com a plaça del Pont, i el nom es deu a un aqüeducte que per allí discorria per a transportar les aigües pluvials procedents del vessant del Benacantil i que s'emmagatzemaven precisament en estos pous que ara són visitables.
A l'esplanada que hi ha al seu costat, molt prop de la muralla defensiva, hi havia un baluard amb peces d'artilleria disposades a ser utilitzades per a protegir la població dels nombrosos atacs sorgits en l'esdevindre dels temps. Ara es pot gaudir d'una impressionant vista del castell de Santa Bàrbara.
L'aspecte actual de la plaça, amb la rehabilitació d'algunes cases i diverses edificacions modernes de la fi del XX i principis del XXI que respecten el tipisme del lloc, data de l'any 1987 quan va ser remodelada.
L'accés és recomanable fer-lo a peu, des de l'esquena de l'Ajuntament, pel carrer de Sant Agustí, la plaça de Quijano i el suggeridor carrer de Toledo que desemboca en el lloc.
El Recinte
Hi ha molts dubtes pel que fa a l'origen d'estos gegantins aljubs. Es creu que almenys un d'ells data dels temps de la dominació musulmana, i la resta, del segle XVI, encara que en la seua configuració actual van ser realitzats el 1863 mercé a la iniciativa del senyor Antonio Garrigós per a pal·liar els efectes de les prolongades sequeres patides per la població, i alhora, poder frenar les avingudes d'aigua que en època de pluges torrencials inundaven les vivendes d'esta zona de la ciutat.
Els tres habitacles, excavats a la roca, tenen una capacitat de 141.000, 275.000 i 425.000 dm3 i la seua àrea de captació comprén 54.000 m2 de la zona que hi ha entre l'alcassaba i les muralles.
Van ser útils fins que es fera realitat, el 1898, la portada de l’aigua de Sax que va solucionar llavors el problema de l'abastiment a la població.
