Cementeri Municipal Nostra Senyora del Remei

Equipaments singulars

El cementeri municipal d'Alacant Nostra Senyora del Remei, la construcció del qual es va iniciar el 1918 segons projecte de l'arquitecte municipal Francisco Fajardo Guardiola, va entrar en funcionament el 1925, encara que una epidèmia de grip ocorreguda el mateix any 1918 va obligar a habilitar una fossa comuna malgrat no haver-se inaugurat les instal·lacions. El 1931 es va traslladar definitivament la gestió a les noves dependències de la plaça del Cementeri, després del tancament de l'antic cementeri de Sant Blai.

En el seu interior es poden trobar, entre altres elements i béns d'interès per la seua arquitectura tant funerària com històrica, la cripta panteó, construïda una vegada finalitzada la Guerra Civil; la sala de ciri; el cementeri històric artístic o el més modern Jardí del Silenci, on es troben il·lustres alacantins com el poeta Miguel Hernández, el seu fill Manuel i la seua esposa Josefina; José María Py, qui fora fundador de les Fogueres d'Alacant; l'arquitecte José Guardiola Picó; el pintor Gastón Castelló; el cronista de la ciutat Enrique Cerdán Tato; el periodista Rodolfo de Salazar Navarro; el poeta Salvador Sellés Gosálbez; l'escriptor Francisco Figueras Pacheco ...

Altres il·lustres enterrats en el cementeri de Nostra Senyora del Remei, són:

• Ángel C. Carratalá, torero.
• Joaquín Dicenta, dramaturg.
• José Guardiola i Ortiz, advocat.
• Julio Guillén Tato, almirall.
• Pedro Herrero Rubio, metge.
• Próspero Lafarga, enginyer.
• Eduardo López Bago, escriptor.
• José Mari Manzanares, torero.
• Alfonso de Rojas i Pascual de Bonanza, polític.
• Gregorio Carlos Romero de Vicient, periodista i escriptor.
• Antonio Rico Cabot, metge.
• Carlos Sahagún Beltrán, poeta.
• Amparo Boronat Picazo, artista.

El Ple de l'Excm. Ajuntament, en la seua sessió del 28 de setembre de 2017, va aprovar el Pla Especial de l'Operació Integrada del Cementeri, que tenia com a objectius, entre altres de caràcter urbanístic i de necessitats d'ampliació, identificar, classificar i protegir els elements que posseeixen valor historicoartístic; donar cabuda a la multireligiositat cultural, i incorporar un espai com a cementeri de mascotes.

El Pla Especial de l'Operació Integrada del Cementeri inclou en el catàleg de béns i espais protegits 43 elements d'arquitectura funerària que són considerats d'interès històric, arquitectònic, artístic, o bé que conformen l'entorn d'interès ambiental.

En l'actualitat, l'oficina d'administració està situada al costat de l'entrada principal del cementeri, en la qual s'ofereix l'atenció al públic necessària, tant orientativa per a poder-se moure per les diferents zones del recinte, com de tràmit i gestió administrativa en matèria funerària.