L'escut oficial d'Alacant, en la seua forma actual, data de l'any 1941 en què l'expedient disposat per l'Ajuntament i instruït pel cronista de la ciutat, el senyor Francisco Figueras Pacheco, per a la depuració i fixació dels seus elements correctes, tant des de la perspectiva històrica com des de la ciència heràldica, va meréixer l'aprovació del Govern de la nació, que la va atorgar mitjançant una Orde del Ministeri de la Governació de 29 de març, una vegada sentit el favorable informe de la Reial Acadèmia de la Història, del qual va ser ponent l'Excm. Sr. Marqués de Rafal.
Tal fixació va ser molt laboriosa a partir de les variades representacions existents al llarg dels segles del blasó d'Alacant, que li va ser atorgat, per primera vegada, pel rei Alfons el Savi, ja que si alguns dels seus elements, com el castell sobre la roca marina, sempre van estar presents en l'escut des d'aquest primer moment, d'altres, com les lletres o sigles que orlen aquesta representació, que variaven no sols en la seua orde d'exposició (i significat, segons els historiadors i cronistes), sinó també en la seua mateixa identitat (C.I.I.A. o I.C.A.I. o I.A.C.I., abans, i A.L.L.A., després), apareixien unes vegades sí i unes altres no.
Descripció heràldica:
En camp de gules, davall les barres d'Aragó, un castell daurat sobre una roca batuda pel mar. Enquadrant el fort, les inicials A.L.L.A. I fora del blasó, servint-li de timbre i orla, respectivament, un coronel obert i el Toisó d'Or.
El camp de gules, roig, significa la valentia, la noblesa, el sacrifici i el venciment amb sang.
Les barres d'Aragó, la pertinença històrica d'Alacant a la Corona d'Aragó, a través del Regne de València, fins a la unificació borbònica dels regnes peninsulars.
El castell daurat, la identitat d'Alacant com a plaça forta defensada pel castell de Santa Bàrbara. El seu color al·ludeix a l'or, com el metall més preciós i estimat. Els autors antics diuen que els que porten aquest metall en les seues armeries estan obligats a emparar els pobres i defensar els seus prínceps.
La roca batuda pel mar representa el Benacantil, banyat pel mar en els seus orígens topogràfics. El perfil humà amb què es representa aquesta roca al·ludeix a la forma que, des d'una certa perspectiva, presenta la muntanya, que s'assembla capritxosament a un cap humà i que s'ha anomenat el cap del moro, posant en relació els habitants moriscos de la ciutat durant diversos segles amb la imatge del castell sobre el Benacantil com un turbant. El color platejat indica la blancor de la seua naturalesa calcària, que va meréixer als grecs la denominació de punta o promontori blanc (Aakra Leuka). El mar, naturalment, es representa en atzur, blau.
Les inicials A.L.L.A. tenen distint significat segons els autors, si bé en qualsevol cas al·ludeixen a les de distints noms de la ciutat en el curs de la seua història. Per a uns signifiquen Alacant Lucentum Lucentum Alacant i, per a altres, Akra Leuka Lucentum Alacant.
Fora del blasó, es troba, en la seua part superior, una corona o, en termes d'heràldica, coronel obert, de tipus convencional, i, rodejant-lo, el Collar de la Insigne Orde del Toisó d'Or, d'origen borgonyó, de la qual és Mestre Sobirà el rei d'Espanya, i que el va concedir a la Ciutat el rei Carles I el 1524, pels serveis prestats a la Corona.
Bibliografia:
• Figueras Pacheco, Francisco, El nuevo escudo de la Ciudad de Alicante, 1944, Ediciones Saitabi, Universitat de València.
• Ortiz Castrillo, Félix, El escudo heráldico municipal de Alicante, 1990. Col·lecció El Desván, Ajuntament d'Alacant
