Bon dia a tots i totes,
Alumnat, professorat, mares i pares, familiars, companys I companyes de l’ajuntament,
Us donem la benvinguda a aquest acte de liurament de premis del Primer Concurs de Dibuix i Pintura “8 de març”, organitzat per les Regidories d’ Igualtat i d’Educació, que dirigeix la Regidora Mª José Espuch Svoboda.
Abans de continuar us comuniquen que malauradament la Regidora MªJosé Espuch no pot presidir aquest acte, perque ha sigut convocada d’urgència a una reunió en València, quan ja ho teniem tot organitzat. De la seua part són les paruales que llegirem tot seguit, abans del lliurament dels premis.
Des del dia que naixem, i fins i tot abans de la nostra arribada al món, la societat ens educa i ens prepara de forma diferent segons sigam xics o xiques. Crèixer amb aquesta diferenciació té, a la llarga, importants conseqüències en tots els àmbits de la nostra vida: en la familia, en els estudis que triem, en el treball que fem quan som grans i en la forma de relacionar-nos.
Xiques i xics, xiquets i xiquetes, dones i homes aprenem a ser i a comportar-nos a través de la observació de la conducta de les persones adultes que més a prop tenim: la mare, el pare, els iaios, les i els mestres.
Aquest és un fet més que provat que ens ha de portar a la reflexió sobre la importancia i la necessitat de l’educació no sexista en els primers anys de vida, al llarg de l’adolescència i de la joventut. Una educació en valors i actituts de igualdad que ens ensenye a viure i a compartir la vida des del respecte, des de la autonomía i des de la corresponsabilitat en la distribució de les tasques de casa, eixes tasques que tanta peresa ens fan però que són tan necessàries, eixes tasques de les quals sempre volem escapar donant raons com que “això són coses de les xiques” … fer el llit, rentar els plats, parar taular, calfar la llet o estendre la roba.
La familia i l’escola tenen un paper fonamental en l’educació i la formació integral de xiquets i xiquetes: En la familia aprenem qué significa ser xica o xic: quines tasques fem, quines responsabilitats assumim, com ens expressem, com projectem la nostra vida i quant de lluny poden arribar els nostres somnis. Una familia construida sobre el principi d’igualtat és una familia on les tasques de la casa están repartides entre tots els seus membres de manera igualitària i, sobretot, una familia on no hi ha creences que fan de menys a les xiques i que anima a fills i filles a ser el que vulguen ser, sense parar-se a pensar si podrán o no pel simple fet de ser xiques o xics.
Una filla jugadora de futbol? Per qué no?
Un fill ballerí? Per qué no?
Una filla enginyera? Per qué no?
Un fill infermer? Per qué no?
Una filla científca? Per qué no?
Un fill cuiner? Per qué no?
L’ escola, dins del seu paper socialitzador i educador, no solament transmet coneixements i formes de saber, sinó també valors, actituts, models i normes de comportament.
La relació entre la familia i l’escola és fonamental quan parlem de coeducació o, dit d’una altra manera, quan parlem d’educar en igualtat, la qual cosa significa, a més del que ja sabem:
Fomentar en l’aula actituts respetuoses i tolerants amb els nostres companys i companyes.
Fomentar la no discriminació.
Que el professorat estiga preparat per a fer-li front al sexisme.
Estimular l’alumnat per a que trie lliurement els estudis i professions que els agraden i per als que se senten preparats, més enllà de ser xica o xic i del que se suposa que és normal triar segons el que sigues.
Sensibilitzar a les families en la igualtat d’oportunitats entre homes i dones i en la distribució equitativa de tasques domèstiques.
Per a passar a la part més important d’aquest acte –el lliurament de premis- i abans que la impaciència i la il.lusió d’aquest moment ens superen, vull donar-vos a tots l’enhorabona per a haver participat i per la qualitat de tots els dibuixos presentats. El jurat no ho ha tingut fácil i li ha costat molt decidir-se!
L’enhorabona també als col.legis que han participat, a les tutores i tutors que han acceptat el repte d’animar l’alumnat a imaginar-se en el futur, sense indicacions, sense pistes. A l’equip directiu de cada centre per respondre a aquesta primera convocatòria de concurs que naix enguany amb vocació de quedar-se. A les mares i pares que ens acompanyen hui i als que no han pogut estar-hi. Gràcies per estimular la creació i la imaginació en els vostres fills i filles. No dubteu que aquest és un moment que quedarà en la seua memòria per a sempre i que sempre podrán dir-se “endavant”, jo puc, jo podré, jo sóc capaç.
Moltes gràcies de nou, enhorabona a tots i totes, premiats, participants i acompanyants.
Comença en aquets moment el lliurament de premis.
