Les intervencions orientades al control de plagues urbanes constituïxen un instrument bàsic de salut pública i higiene ambiental, context en què han d'orientar-se, a fi que no es convertisquen en simples servicis d'extermini de plagues a demanda.
Per zoonosis urbanes entenem aquelles malalties transmissibles a l'home procedents d'una fauna, que bé pels seus hàbits antropòfils, o pel seu interés social, proliferen en l'àmbit urbà i exercixen un paper important en l'epidemiologia humana directament o a través d'innumerables vehicles.
És competència ineludible de l'Administració Local la protecció de la salubritat pública segons es desprén de la Llei 7/85 de Bases de Règim Local i de la normativa bàsica general i sectorial corresponent.
La presència d'animals de diverses espècies i aptituds en el nucli urbà i afores de la ciutat, planteja als Ajuntaments un gran nombre de problemes higienicosanitaris, econòmics, mediambientals i sol ser causa de freqüents conflictes veïnals.
Si és molta i variada la fins ara anomenada fauna urbana, aquelles espècies que exigixen un major control i esforç per la seua consideració de plaga són els COLOMS, les RATES, les PANDEROLES i els MOSQUITS per ser els que més abunden en el medi urbà, si bé, els mètodes i criteris d'actuació són molt distints. No obstant això, determinades colònies de GATS, pel seu excessiu nombre, l'entorn insalubre en què es mouen i els problemes de què són afectats comunitats veïnes, requerixen l'adopció de mesures sanitàries com si d'una plaga es tractara.
