Informació de l'hemeroteca de notícies municipals per tindre una antiguitat superior a 2 anys
Exposició fotogràfica dins de la IV Edició de PhotoAlicante fins el 22 d´abril al MACA.
1977. Retrato de un personaje y una época. Eusebio Sempere fotografiado por Luis Pérez Mínguez.
Televisió Espanyola va començar a emetre a l'abril de 1977 el programa TRAZOS on Paloma Chamorro exercia de directora adjunta amb Ramón G. Redó, per a passar posteriorment a la direcció, fins a juny de 1978 en què va finalitzar l'emissió del programa.
Va ser un programa d'actualitat artística. TRAZOS va començar emetent-se en blanc i negre perquè els seus directors consideraven que així no es distorsionava el color dels quadres. No obstant això, per imperatiu de la direcció de la cadena estatal i pública, el programa va començar a emetre's en color a partir de Novembre de 1977 ela qual cosa va obligar a la realització d'un decorat.
Per aquest motiu, i molt enginyosament Paloma Chamorro, va convidar a onze pintors, cadascun dels quals va realitzar un panell d'aproximadament 250 x 180 centímetres. José Manuel Brolle, Gerardo Delgado, Carlos Franco, Luis Gordillo, José Guerrero, Guillermo Pérez Villalta, Manolo Quejido, Gerardo Rueda, Eusebio Sempere, Gonzalo Tena i Jorge Teixidor van pintar en directe sota l'atenta càmera del fotògraf de tota una època.
L'autor de les fotografies en el plató de TRAZOS va ser Luis Pérez Mínguez.
Luis Pérez Mínguez
Madrid, 1950 - 2014
Luis Pérez Mínguez fotògraf i amic d'Eusebio Sempere que va retratar una època i amb qui el museu ha mantingut una relació estreta. Fruit d'ella són aquestes fotografies de Sempere en el programa Trazos en 1977. que ens van arribar dins d'un sobre molt personal de Luis Pérez Mínguez.
Arriba a la fotografia gràcies, o a causa, d'una caiguda quasi mortal. Amb la seua cadira de rodes i una càmera de fotos va marxar a Paris on va desenvolupar l'aprenentatge de la mirada. Fotografia i dibuixa el seu cos i el d'altres, la seua manera de captar les imatges des de la seua mirada obliqua comporta altre angle de visió al qual no hi estem acostumats.
La seua actitud de recerca constant dels límits ètics i estètics de la fotografia desemboca, a mitjans de la dècada de 1980 en l'inici de la seua experimentació amb la barreja de pintura i fotografia. Aquestes inquietuds han tingut la seua continuació al llarg dels anys fins dur-lo a les portes d'un moment històric on la incorporació de la tècnica digital a la fotografia sembla ser l'únic camí que espera als artistes.
Assoleix el reconeixement públic a finals de la dècada de 1970 i la dècada de 1980, essent un dels artistes imprescindibles de la "movida madrileña". Participa activament en nombroses activitats i intervencions artístiques en les galeries Buades, Multitud i Vijande de Madrid.
