Informació de l'hemeroteca de notícies municipals per tindre una antiguitat superior a 2 anys
L'estudi integrat en els treballs del Pla d'Inclusió Social constitueix el diagnòstic més rigorós i complet amb el qual ha explicat Alacant mai
Alacant, divendres 20 de gener de 2017.- L'Ajuntament d'Alacant, a través de les Regidories d'Acció Social que dirigeix Julia Angulo i de Presidència, amb Natxo Bellido al capdavant, ha elaborat una enquesta directa a 1.000 llars d'Alacant. Aquest informe suposa el diagnòstic social més rigorós i complet amb el qual hem explicat mai a Alacant.
L'informe revela la gravetat de la crisi i les seues conseqüències en la ciutat que, més enllà de l'impacte que aquesta etapa ha tingut a nivell global, s'agreuja a Alacant per factors com "el model de creixement desordenat i especulatiu, la incapacitat municipal durant els anys de govern del PP de donar una resposta pública a les situacions d'emergència social i de la paralització de l'activitat econòmica privada".
"Qüestions com les polítiques austericidas emanades d'Europa, segons ha apuntat el regidor de Presidència, Natxo Bellido, així com la intensitat de les retallades socials del Govern de Rajoy, el desviament de fons públics a la corrupció, i a grans projectes d'escàs interès col·lectiu, així com la marginació en el finançament i les inversions que ha patit Alacant per part dels governs estatals i autonòmics en els anys dels governs de la dreta, han marcat un paisatge urbà i social definit per la dualitat i la bretxa social".
L'informe descriu que el 15% de la població es troba en situació de vulnerabilitat greu i detecta importants desigualtats entre unes zones i unes altres de la ciutat, amb índexs de carestia material severa que dupliquen a les del conjunt de la Comunitat Valenciana i de l'Estat.
El regidor de Presidència i Coordinació de Projectes, Natxo Bellido i la regidora d'Acció Social, Julia Angulo, han presentat aquest divendres les conclusions de l'estudi sobre les condicions de vida i la situació laboral realitzat durant l'últim trimestre del 2016 i les dades del qual serviran de base per a realitzar el diagnòstic de la ciutat relatiu a l'exclusió social.
Aquest treball té especial importància perquè les seues conclusions permeten als tècnics municipals conèixer millor la situació real de la ciutat respecte als indicadors de pobresa i d'exclusió, així com la seua distribució per zones geogràfiques.
Natxo Bellido ha explicat que aquest estudi s'emmarca en els treballs que l'Ajuntament d'Alacant duu a terme per a l'elaboració del Pla d'Inclusió Social integrat dins del Pla de Ciutat, un pla que ha de constituir-se com a instrument fonamental per a atallar els factors que generen la pobresa i l'exclusió, "procurant la cobertura de les necessitats bàsiques i l'accés als sistemes públics de protecció social del conjunt de la població, amb l'objectiu de garantir la igualtat d'oportunitats i els drets humans i de construir una ciutat més inclusiva, accessible i solidària".
Julia Angulo, per la seua banda, ha assenyalat que els resultats d'aquest informe "corroboren les dades que Acció Social ja manejeaba de formes més limitada, -- procedents de les fitxes de les persones usuàries dels centres socials --, però que ja ens donava una idea de com estava la situació ací a Alacant".
Ara, segons ha apuntat, "amb aquest estudi que s'ha fet directament a mil famílies, les dades coincideixen íntegrament, i nosaltres anem a seguir amb major criteri el nou sistema de funcionament de la Regidoria d'Acció Social i a començar a dirigir la nostra ajuda cap a la inclusió i no cap a l'asistencionalismo pur".
L'informe presentat avui arreplega d'aquesta manera la situació de carestia material a través de l'avaluació dels següents factors de vulnerabilitat en les llars alacantines:
Aquestes xifres permeten comparar la situació de les llars alacantines amb el conjunt de la Comunitat Valenciana i d'Espanya, i observar que els factors de vulnerabilitat són més acusats en la ciutat d'Alacant que en la resta del territori.
El grau de vulnerabilitat econòmica de les llars distribueix as situacions de manca material en grau moderat (aquells que manquen d'almenys dos ítems), grau mitjà (almenys tres ítems) o greu (almenys quatre ítems).
Sobre la base d'aquesta categorització, resulta significant la diferència dels índexs de vulnerabilitat greu a Alacant, amb un percentatge del 15 % que duplica sobradamente les xifres de la Comunitat Valenciana (6,7% ) i d'Espanya (6,4 % ).
VULNERABILITAT PER ZONES
Les situacions de manca material detectades són les següents:
La Zona Nord presenta el major percentatge de llars en situació de vulnerabilitat greu (32,8%) , és a dir, que la tercera part de les llars d'aquesta zona es troben en situació de carestia material severa. Li segueix el Pla-Carolinas-Ciudad de Asís, on la quarta part de les seues llars en troba en aquesta mateixa situació, mentre que la resta de les zones presenta xifres significativament inferiors.
Per grandària de llar, s'observa el major índex de carestia material severa en les llars unifamiliars i en els de cinc membres i més.
PERCEPCIÓ SUBJECTIVA-VULNERABILITAT REAL
D'altra banda, cal remarcar el contrast entre la percepció subjectiva que tenen les persones enquestades a Alacant entorn de la seua situació econòmica, i les xifres que llancen els índexs de vulnerabilitat objectiva a dalt detallats.
Així, el 59 per cent de les llars alacantines declara tenir dificultat per a arribar a fi de mes (un 16,8 per cent molta dificultat, un altre 16,1 per cent arriba amb dificultat i un 26,2 per cent certa dificultat), mentre que el 41 per cent restant diu arribar bé a fi de mes.
Aquesta xifra és inferior a la qual es desprèn del conjunt de la Comunitat Valenciana, on un 70,9 per cent declara tenir dificultat per a arribar a fi de mes, i a la de la resta de l'Estat, amb un 63 per cent.
RENDA MITJANA ANUAL I RISC DE POBRESA
L'informe arreplega igualment les xifres mitjanes de renda anual d'Alacant, i les compara amb les de Comunitat i Espanya, la qual cosa revela que la nostra ciutat presenta xifres menors tant en unitat de consum, com per persona i per llar.
També detecta que la població en situació de risc de pobresa (aquella que disposa d'un 60 % o menys de la mitjana de la renda per unitat de consum) en el cas d'Alacant és del 22,5% amb llindar propi i del 36,8% amb llindar estatal.
Per zones, igual que en els anteriors índexs, les diferències són notables i ofereixen un panorama fragmentat per a la ciutat, amb una desigualtat que té com a màxim exponent en els 7.119€ per unitat de consum de la Zona Nord i els 16.929 € del Centre i Platges. De fet, aquesta última zona arriba a superar les mitjanes estatals, quan la Zona Nord i Pla-Carolinas-C.Assís queden molt lluny fins i tot de la mitjana global alacantina.
En aquest punt, el regidor de Presidència ha apuntat a la necessitat que tenir molt en compte la variable territorial en el desenvolupament de les polítiques assistencials.
"Hi ha borses de pobresa severa i també un contingent de llars que disposa del bàsic, però no pot permetre's bona part dels estàndards de benestar d'una societat com la nostra. I açò, suposadament en un moment de de relativa recuperació econòmica, de manera que una nova crisi puga desplaçar part d'aquestes famílies en risc a una situació de pobresa manifesta".
Respecte als perfils que més habitualment exerceixen el paper de font principal d'ingressos són els que treballen, els homes, els membres de la llar amb més edat i els de estudis universitaris. Les dones o els membres de la llar amb menys nivell d'estudis exerceixen de forma destacada el paper de font principal d'ingressos ( entre el 45 i el 55% ).
L'informe constata una elevació del nivell formatiu, i confirmen que a major nivell d'instrucció, major renda. Les dades sobre diversitat funcional també queden associats a la renda, de manera que les zones amb menys ingressos són les que han de fer front a una major proporció amb població amb diversitat funcional, i açò incrementa el seu nivell de dependència.
El bloc de treball evidencia la situació comparativament precària d'Alacant respecte a la Comunitat Valenciana i d'Espanya, ja que en la capital alacantina el 15% de les llars amb població activa tenen a tots els seus membres en l'atur, xifra que és de l'11,8% en l'àmbit autonòmic i del 10,8% en l'estatal.
(*) Podeu consultar l'informe complet en la pàgina web de l'Ajuntament d'Alacant, amb el següent enllaç: http://www.alicante.es/es/documentos/encuesta-condiciones-vida-y-situaci...
