Electrical Bodies explora la imatge a la recerca dels patrons que defineixen el visible i el fictici, el record viscut i imaginat...construint diàlegs. visuals des d'un nivell emocional més profund, amb la identitat i la memòria com a base, a un nivell més territorial que regeix el discurs del carrer o les petjades de la pell en el cos i que conformen el que som i ens defineix. La visió d'aquests cinc autors s'embasta en Electrical Bodies creant un diàleg amb l'individu. Una col.lecció d'elements interconnectats portant-nos a una aventura que parteix de l'univers i el buit de la matèria, transcorre per l'entramat d'una ciutat asèptica emocionalment i deriva en la confusió del record i la construcció de la identitat en territoris interiors del subconscient. Agus Bres, Rubén Sanz, Gloria Marco, José M. Feito i Oriol Miñarro ens presenten una col.lecció d'imatges que conformen un mapa personal íntim i amb el sentit fixat en aquells somnis o pors de la Ítaca particular.
AGUS BRES
Déjà Senti(2011 – 2015)
Déjà Senti (jaa sentit) és un tipus de Déjà Vu.
En un instant recuperes alguna cosa ja sentida, alguna cosa oblidada durant temps, immediatament després adverteixes que el record sembla fictici.
Acaba els estudis d'Arquitectura Tècnica a Itàlia, on descobreix la fotografia. Al poc es trasllada a Madrid a estudiar fotografia en escoles com EFTI i Blank Paper.
En 2011 li concedeixen la beca El Invernadero, un projecte dissenyat i coordinat per l'associació Cienojos per al desenvolupament d'un projecte personal durant un any, amb el seu projecte Iter.
Es membre fundador d'Omnivore, un col.lectiu de fotògrafs radicat a Múrcia, la missió dels quals va ser desenrotllar treballs fotogràfics col.lectius, potenciar la mirada individual dels seus membres i investigar enn noves formes de difusió de l'activitat fotogràfica de l'autor.
En la seua fotografia personal utilitza la introspecció com a eina de cerca de la seua pròpia identitat. Des de les seues imatges quotidianes que captura de forma inconscient crea un mapa personal que li ajuda a comprendre qui és. Els seus projectes s'entenen com un únic conjunt els elements del qual sempre estan connectats.
GLORIA MARCO MUNUERA
La sèrie Ashes és una col.lecció de retrats que representa les impressions facials de diferents individus. El seu projecte mostra que la vertadera identitat d'una persona està present en l'empremta de la pell, no en el seu color ni tampoc en l'estructura dels nostres caps.
Aquest projecte enn particular té com a objectiu contribuir a un augment del respecte a la diversitat cultural, al mateix temps que posa de relleu la identitat individual dins de la nostra herència biològica comuna. Amb aquest treball, l'autora, vol fer una reflexió crítica cap a la ciència de l'eugenèsia, la qual va proposar en el seu ideari que les característiques intel.lectuals i morals són hereditàries, i que per tant algunes races són superiors a altres (Wells, 2004).
El títol, Ashes (Cendres), al.ludeix a la volatilitat de les restes incinerades d'un individu. L'al.legoria deriva de la connexió emocional entre les cendres d'un cos i la capacitat d'aquestes de modelar un retrat en funció de "memento mori", sent capaces de transmetre l'essència palpable del "jo" d'un rostre, sepultat aquest en la seua pròpia màscara epidèrmica.
Retrat-5-Gloria-Marco-MunueraWEB
Gloria Marco és Doctora en Belles Arts per la Universitat RMIT de Melbourne, Austràlia. És també llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València i ha completat un Màster en Fotografia per la Libera Accademia di Belle Arti de Florència, Itàlia. Ha exposat part de la seua obra en diversos museus i galeries d'Espanya, Itàlia, Àustria, Rússia, Estats Units i Austràlia. Ha sigut guardonada amb diversos premis i mencions entre els quals cal destacar el Primer Premi de fotografia en el XIV Certamen Nacional de Fotografía de Burgos i Menció d'Honor en el Concurso Internacional 2008 Culturas de Madrid. Recentment ha rebut el Tercer Premi de Fotografia en la categoria de Fine Arts Special Efects en MIFA 2014 (Moscoww International Foto Awards). Actualment compagina la seua carrera artística amb la de professora de fotografia en diferents centres universitaris a Florència, Itàlia.
JOSÉ M. FEITO
En La Maleta de Ulises l'autor parla de l'aventura del viatge, la trobada amb el desconegut, els somnis i les aspiracions. De viències, de pors i d'anhels. D'un viatge interior a manera d'un Ulisses modern que cerca la seua Ítaca particular.
Com a tal, les fotografies recorren diferents territoris interiors, uns inexplorats i desconeguts als quals intenta trobar un sentit, i uns altres més familiars que revisa des d'un prisma diferent, sempre atent al que ofereix l'entorn, sabent que tot és veritat i mentida alhora.
La línia narrativa està d'acord amb "l'altre" Ulisses: el de Joyce. De tal forma, semblen capítols desestructurats, no obstant açò és capaç de fusionar tot allò que aparentment no està pensat per a què funcione conjuntament.
Cursa estudis d'automoció i en 1998 comença a estudiar fotografia i laboratori químic. En 2004 es passa al món digital realitzant estudis de tractament digital de la imatge. Realitza diversos cursos en el Círculo de Bellas Artes de Madrid i en 2014 realitza el màster en fotografia artística i conceptual en l'escola EFTI. Ha participat en diverses exposicions col.lectives i individuals. Nueva Fotografía Contemporánea. Círculo de Bellas Artes de Madrid (2014); 13 Habitaciones y 1 Apartamento. El Apartamento, Madrid (2014); Ensoñaciones Utópicas, Palacio de Pimentel, Valladolid (2014) per citar només algunes, i diverses col.leccions, tant públiques com privades, tenen obra seua. Ha impartit ponències i tallers sobre fotografia nocturna i lightpainting a Madrid i Santander. També compta amb alguns premis i mencions pel seu treball artístic.
ORIOL MIÑARRO
Welcome to the barri. En les antípodes d'una Barcelona estereotipada i uniformitzada, existeix un inframón acromàtic on transcorre un flux de realitats aliè a tot allò que és intel.ligible.
Sota el llindar de l'asèpsia emocional, el fluir dels esdeveniments afegeix estranys companys de viatge que governen les seues vides per lleis no escrites, amos del secret del seu passat i portaors d'una essència que exhala barri pels quatre costats.
Sense més complexitat, en definitiva, presente un conjunt de diàlegs visuals que intenten homogeneïtzar el mutant discurs del carrer. Una experiència vital compartida amb tot aquell que accepte la invitació burlesca del carrer.
Pren contacte amb la fotografia en 2008 adquirint coneixements sobre la mateixa de forma autodidacta. El contacte amb el carrer el porta a adquirir hàbits, tècniques i un estil propi que, sota el paraigua de l'evolució, el condueixen cap a un discur més pròxim a la cultura visual anglosaxona. Malgrat no estar influenciat per cap fotògraf, sent una especial admiracio per autors com Anders Petersen, Mirón Zownir, Raimon Depardon, Martin Parr o Diane Arbus entre d'altres, així com autors espanyols de la categoria de Luis Baylon, Alberto García Álix, Joan Colom... L'oportunitat de formar part d'un privilegiat escenari com és el carrer, i les diferents realitats que coexisteixen, originen la base de la qual naixen projectes com Welcome to the barri, un compendi de plànols informatius que acaben embastant-lo i que podria entendre's com un "discurs del subconscient", un discurs sobre la sordidesa de l'ésser, sobretot allò que se'ns revela en el plànol moral. En definitiva, sintetitzar i sostraure, d'un entorn com és el carrer, tot el codi informatiu i transformar-lo en imatge, de la qual, la màxima ha sigut la constància per recórrer l'inframón de la ciutat, l'inframón del subconscient.
RUBÉN SANZ
El zero absolut és la temperatura teòrica més baixa possible. En aquesta temperatura les partícules d'un conjunt no tenen moviment. No obstant açò segons la mecànica quàntica existeix una energia residual, un punt zero en potencialitat.
La llei de vacuïtat part del fet que tot en l'univers sorgeix d'un punz zero, adimensional, atemporal. Des d'un lloc no manifest, tot part del buit i tot torna al buit.
Aquest forat implica que tot en l'univers existeix potencialment, que l'origen de la vida només pot donar-se en el moment en què la consicència crea un espai negatiu àvid de tota informació. En aquesta etapa del procés de creació s'introdueix un espai on s'ancora un punt zero, un lloc on l'energia va a implotar/explotar.
Com és que per tant existim com a matèria?
Entre la imatge i el visible es crea una transformació, i on hi ha canvi hi ha transfiguració, la ronda interminable de naixement i mort.
Tot es dissol en patrons de ritme.
Va estudiar Comunicació Audiovisual en la Universitat Complutense de Madrid i Història i Estètica del Cinema en la Universitat de Lausanne durant la dècada del 2000. Com a comunicador ha sigut codirector del programa de ràdio sobre fotografía "La cámara lúcida" durant 3 anys. En el 2013 va realitzar el Màster en desenvolupament de projectes Blankpaper Escuela de Fotografía, on va ser becat per la seua edició de "Fotolibros". Des de 2010 ha realitzat diverses exposicions col.lectives al llarg del territori espanyol. Fora d'Espanya ha exposat a Melbourne, i en la Biennal de fotografia de Lima en 2014 on va participar dins del Col.lectiu Phoss. En 2015 va ser exposat en Encontexto fotografi en la casa encesa de Madrid. Durant els primers mesos d'enguany la seua maqueta ha estat exposada en Centro Cibeles dins de la secció Dummy Awards de Fiebre Photobooks. Rubén Sanz utilitza la impossibilitat de l'horitzó, la profunditat com a trama, i la superposició de planituts a través de conceptes com la forma/no-forma, objecte i espai, simetria/asimetria, moviment/quietud. A nivell expositiu està interessat en la relació entre matèria i imatge física. En l'actualitat investiga sobre l'espai físic i simbòlic de la imatge.
El cero absoluto es la temperatura teórica más baja posible. En esta temperatura las partículas de un conjunto carecen de movimiento. Sin embargo según la mecánica cuántica existe una energía residual, un punto cero en potencialidad.
La ley de vacuidad parte del hecho de que todo en el universo surge de un punto cero, adimensional, atemporal. Desde un lugar no-manifiesto, todo parte del vacío y regresa al vacío.
Este agujero implica que todo en el universo existe potencialmente, que el origen de la vida sólo puede darse en el momento en que la conciencia crea un espacio negativo carente de toda información. En esta etapa del proceso de creación se introduce un espacio donde se ancla un punto cero, un lugar donde la energía va a implotar/explotar.
¿Cómo es entonces que existimos como materia?
Entre la imagen y lo visible se crea una transformación, y donde hay cambio hay transfiguración, la ronda interminable de nacimiento y muerte.
Todo se disuelve en patrones de ritmo.
Estudió Comunicación Audiovisual en la complutense de Madrid e Historia y Estética del cine en la universidad de Lausanne durante la década del 2000. Como comunicador ha sido codirector del programa de radio sobre fotografía “ La cámara lúcida” durante 3 años. En el 2013 realizó el Master en desarrollo de proyectos de Blankpaper escuela de fotografía, donde fue becado para su edición de fotolibros. Desde 2010 ha realizado diversas exposiciones colectivas a lo largo del territorio español. Fuera de España ha expuesto en Melbourne, y en la Bienal de fotografía de Lima en 2014 donde participó dentro del Colectivo Phoss. En 2015 fue expuesto en Encontexto fotografía en la casa encendida de Madrid. Durante los primeros meses de este año 2016 su maqueta ha estado expuesta en Centro Centro Cibeles dentro de la selección del Dummy Awards de Fiebre Photobooks. Rubén Sanz utiliza la fotografía como medio de análisis del espacio invisible, su representación y repetición formal. A nivel visual utiliza la imposibilidad del horizonte, la profundidad como trama, y la superposición de planitudes a través de conceptos de como la forma/no-forma, objeto y espacio, simetría/asimetría, movimiento y quietud. A nivel expositivo está interesado en la relación entre materia e imagen física. En la actualidad investiga sobre el espacio físico y simbólico de la imagen.
Inauguración 18 de marzo de 2016 a las 20 horas.
Photoalicante se instala en equipamientos municipales y otros emplezamientos de la Ciudad, con exposiciones, intervenciones urbanas, conferencias, workshops. El programa completo se puede ver en información complementaria y en www.photoalicante.com
