NICOLÁS DE MÓDENA, PRIMER DIRECTOR DE L'ESCOLA NÀUTICA D'ALACANT, UN APUNT SOBRE CLIMA ALACANTÍ.
La Reial Ordenança de Lliure Comerç amb els ports americans de 1778 suposarà la proliferació de Consolats del Mar en moltes ciutats espanyoles. A Alacant, una Reial Cèdula de 1785, aprova la creació del seu Consolat, davant de l'auge econòmic que s'estava produint al port de la nostra ciutat.
Dins de la definició d'aquests organismes s'assigna la formació de marins, encara que siga una competència que oficialment corresponia a l'Armada, però que va suposar en la pràctica la creació de diverses escoles nàutiques amb ensenyances relatives a agricultura, nàutica i dibuix.
Amb l'inici del segle XIX, s'estableix una classificació de les escoles nàutiques, dividint-les entre les acadèmies de l'Armada, escoles primàries; i les escoles considerades particulars, que depenien d'altres organismes, com els consolats, amb un funcionament més modest, menors recursos econòmics i d'escàs nivell d'expedició de títols, qualificades com a escoles secundàries.
En aquest context històric de la Instrucció Pública es concedeix pel rei Carles IV l'establiment de l'Escola Nàutica d'Alacant, considerada secundària, l'any 1790. Per a la seua constitució i direcció es va nomenar com a primer mestre director de l'Escola Nàutica el primer pilot alferes de navili, graduat de l'Armada, Nicolás de Módena, qui no va poder iniciar l'activitat de l'escola fins a 1799, quan es va iniciar la docència amb 16 alumnes alacantins.
No és molta la informació que ens ha arribat de l'Escola Nàutica d'Alacant, sabem que com tantes altres, després de la Reial Orde de 29 de febrer de 1826, es va impulsar la seua activitat en reconéixer-li l'expedició de títols i la independència de la tutela militar, quan va passar a dependre en exclusiva dels consolats o ajuntaments.
En aquest interval temporal, en concret referit a 1821, (es compleixen ara els dos segles), estan localitzats en la secció de Correspondència de l'Arxiu Municipal d'Alacant els documents que a continuació es mostren als alacantins. Es tracta d'informes que Nicolás de Módena elaborava per a donar compte de l'activitat realitzada davant de la Instrucció Pública. Ens trobem en ple Trienni Liberal, (1820-1823), any en què, a més, s'aprovarà pels liberals un nou Reglament General d'Instrucció Pública, on l'educació més científica pareix tindre més presència.
A més d'informar com la resta de mestres que desenvolupaven la seua labor a Alacant, referint el nombre d'alumnes que cursaven estudis a les seues aules i altres assumptes acadèmics, Nicolás de Módena completa els seus informes amb qüestions climatològiques, pròpies d'un autèntic marí que no oblida la seua vocació encara que estiga en terra. La informació que ens trasllada ens deixa una interessant situació d'un clima un poc diferent del de l'Alacant actual.
